https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/ Sun, 29 Jun 2008 13:12:26 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna Sun, 29 Jun 2008 13:12:26 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna
Tot plegat contrasta amb l’ anomenat “manifesto de la lengua común” segons es reivindica un valor comú a l’espanyol, i es demana més legislació al seu favor. Especialment per que si realment fos l’espanyol llengua comuna no caldria legislar res, com ara passa amb l’anglès. Si volen legislar és precisament per que l’espanyol no és llengua comuna més que de quatre espanyols nacionalistes. No és llengua de negocis, ni de ciència, no te pas cap valor instrumental. Només és la llengua de la festa i del món llatinoamericà (mentre no sorgeixi secessionisme lingüístic).

Però per Catalunya, el veritable problema és que l’alternativa del català és l’espanyol per a molts i no pas la veritable llengua comuna global que és l’anglès. Així, l’espanyol, pel seu tamany és la competidora de l’anglès i contribueix a degradar la posició competitiva de Catalunya. El problema doncs de Catalunya és l’espanyol, que ens allunya de la globalitat i ens fa caure en la mediocritat i en la dependència de Madrid. Hauriem d’ensenyar els nens principalment anglès i català.  Només així serem alguna cosa més que una part d’Espanya, encara que siguem independents.
]]> https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol Sun, 06 Jan 2008 13:19:15 +0100 https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol
La bona notícia és que l’independentisme consolida el grup parlamentari tot i perdre dos o tres diputats i el regionalisme es queda igual. ¿Per què es perden escons? Doncs per que hi ha gent que no anirà a votar pensant que amb això castiga a no se ben be a qui, o per no se sap quina raó. Però amics, heu de saber que no votar vol dir donar el vot al partit majoritari que és el PSC. No votar a Catalunya vol dir votar socialista, vol dir per tant votar Espanya. Ells segur que hi van tots a votar.

Per molt que els Heribert Barreres del món diguin que el que s’ha de fer és votar en blanc o no votar, la realitat és que "el no vot"  és la pitjor decisió que es pot prendre. El no votar no serveix de res. Ni tan sols és una protesta i mai se sap qui el reivindicarà. Més o menys el mateix passa amb el vot en blanc. Votar el regionalisme tampoc no és cap solució. Veient el que diuen, segur que acaben fent pactes que porten al manteniment del paper de lobby que ja des de l’època Cambó s’han dedicat a fer. Vol dir premiar el paper de titella d’en Duran. Fer que els espanyols tinguin més aliats etc

Així, companys en la lluita, aneu a  votar el dia 9 de març. Encara que us hagueu de tapar el nas per les crítiques a la tasca feta per alguns. Encara que la gent de la teva llista no sempre és del nivell acadèmic o professional que voldries. Ja sabem que s’han fet molts errors. Però la única llista que serà interpretada amb el missatge d’esperança és la de l’independetisme. Ens agradin més o menys, són els nostres. No votar és ser un espanyol sense saber-ho, però ara ja ho saps!]]> https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran Sun, 02 Sep 2007 11:49:20 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran
Quan pensem en la bona gent    que segur que hi ha a Unió, ens n'adonem del sacrifici cristià de tenir-lo de líder . Haver d'aguntar el "marcapaquetisme" d'aquest home, el seu posat de superioritat - pel simple fet de tenir informació privilegiada- és pitjor que totes les penitències del mossens del franquisme. Però, avui,  el que volem destacar és una altre qualitat d'en Duran:  la seva ignorància i la incapacitat del personatge per defensar els interessos de Catalunya. Ho ha deixat ben clar arran de la reva resposta a la proposta de referèndum al 2014.

No se si se n'adona, pero dir que l'autodeterminanció no és un problema actual,  és una resposta digne d’un  ministre del PP. No sabem quina informació té aquest individu sobre el seu futur, però sembla, ara ja sense cap vergonya,  que l'home s'ha pres seriosament el seu posat de ministre, i ja no el preocupa res més que ell i la seva carrera personal. Sense ni tan sols haver ocupat cap cartera ni guanyat cap elecció.

La seva pobresa argumental es resumeix en dir : allò important són les coses quotidianes com ara - i ai las, cagada- cita com a preocupació:  la caiguda del poder  adquisitiu derivat dels augments dels tipus d'interès ¿Que no sap que els tipus dinterès els marca el banc central Europeu? ¿Ara se'n adona dels probelmes d'una moneda única? ¿Què potser cal subvencionar més els que compren habitatge  per evitar les caigudes de preus?.  Cita el cas de les escoles per a satisfer el sector més neocon del partit que l'apreta per que tiri endavant la proposta del bonus escolar:  un instrument per finançar amb fons públics col•lectius ultracatòlics elitistes d'allò més retrògrad . ¿Això és allò tan important que hem de resoldre al  2007?

A tot plegat afegeix que necessitem ara com a cosa urgent millores tècniques en la forma de calcular les pensions del més pobres ( quan ell era el primer en votar en contra de la llei de dependència), o reduccions d’impostos de societats quan ell va acceptar un estatut en el que es renunciava a les competències sobre societats . I és que curiosament, les millores en escoles, pensions o empreses no es poden fer  seriosament sense sobirania, per que depenen d'uns recursos que Espanya ja ha dit que no vol renunciar. Si més sobirania vol dir més benestar, no hi podem renunciar-hi mai. No poder decidir-ne al 2007 no vol dir que no sigui important ara, el 2014 és una data realista. Però cal programar-ho ara i dir-ho ben alt.

El problema de fons pel senyor Duran rau en que en una Catalunya independent, ja no seria necessari que gent com ell que anés a Madrid a fer res. A ell només li serveix la seva Espanya, i la d'en Montilla. De fet, pensat-ho bé, en Duran és la cosa més semblant a un "Montilla de dretes".

Les opinions d'en  Duran no importen gens, ja sabem que no hi podem comptar amb gent com ell, realment és  penós senyor Duran (i Lleida) que encapçali una llista electoral.  Esperem que se la foti ben grossa i deixi la política ben aviat . Així s'obrirà un espai en el seu partit a gent més capaç, que malgrat tot, ens asseguren que mira de sobreviure´l.]]> https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat Wed, 15 Aug 2007 16:02:08 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat
Va escollir per deixar-nos un moment buit de notícies, de parada estival - ple mes d’agost- i de pessimisme moral -  davallada estatutària - per recordant-nos un cop més que les coses no es van fer bé, no pas ara només, sinó quan tocava: ara fa trenta anys. És cert que ell tenia plantejaments alternatius en vers l’organització social i política dels estats - amb els que segurament alguns no hi coincidim-, però la va encertar de ple en els seus plantejaments nacionals.

Avui és quasi evident que la transició espanyola no ha estat com s’esperava que fos per l’economia i el pes polític de Catalunya. El centre econòmic  i polític de Catalunya és a Madrid. Tant és així, que ara mateix, després de trenta anys de "gestionar no se sap ben be què", encara estem discutint si podem decidir sobre els trens, o els aeroports : ¿quan ens farem grans? Hem perdut la negociació amb Espanya,  hem jugat malament les cartes, escollint gent amb projectes equivocats. Fora bó que acceptem d'una vegada que hem d’aprendre moltes coses encara i, que de moment "hem PERDUT", ens hem equivocat de camí. A la llibertat s'hi va per una altre dracera.

Malgrat cap de nosaltres no el vam conèixer personalment,  alguns el recordarem per les seves aportacions, plenes de sentit comú. La seva constant comparació entre els drets dels individus i els dels pobles - pel que fa a la majoria d’edat, l’esclavatge etc - éren comprensibles, fins i tot, pels més petits de tots. El seu pacifisme i el seu ideari profundament democràtic són font d'admiració per aquells que tenim un mínim de sentit nacional. A vegades en deia alguna més grossa que l’altre, però sempre hi havia una argumentació impecable al darrera, i un profund respecte vers els altres. Certament, tenia una personalitat marcada que el feia particular per a encapçalar un moviment política en un món on la política es basa més en el marketing que no pas en l’intercanvi d’idees. Tant de bó, n'hi haguessin més com ell.Malauradament, la valentia no "esta de moda".

Gent com ell ens recorden que som un poble, que ha de lluitar molt més encara, que no ha arribat ni a l'aprovat. Ara mateix sóm la nació per excel·lència pel que fa a les renúncies, covardies i desavinences. A aquesta cosa li diem "nació sense estat". Però malgrat la seva mort, i el nostre “esclavatge” : ell segeuix viu en la nostra consicència i record,  com deia en Pujol encertadament  fa pocs dies: en Lluís Maria Xirinacs és el nostre “profeta”, un profeta de la llibertat.]]>