<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/</link>
	<title>Blog Anselm Gratallops</title>
	<pubDate>Sun, 29 Jun 2008 13:12:26 +0200</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[L’anglès, la nostre llengua comuna]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna</comments>
		<pubDate>Sun, 29 Jun 2008 13:12:26 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Anselm Gratallops]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/1029/langles-la-nostre-llengua-comuna</guid>
		<description><![CDATA[En un mon divers, aprendre llengües és bàsic. Però atès que l’aprenentatge te un cost, de totes, la que és instrumentalment més útil, la llegua dels negocis internacionals, la llengua de la ciència és: l’anglès. Aquesta és la llengua comuna en un món global. La única que aporta més beneficis que costos, és la llengua més “cost- efectiva” de totes. Amb l’anglès hom pot viatjar de tot arreu. No en calen moltes més. No és estrany, encara que sigui trist per ells, que molts anglesos només parlin anglès. El més sorprenent de tot, és que l’anglès al ser llengua comuna, no cal que s’imposi a cap sistema d’ensenyament. Atès que el mercat per si mateix indueix a la població a aprendre’l.<br /> <br /> Tot plegat contrasta amb l’ anomenat “manifesto de la lengua común” segons es reivindica un valor comú a l’espanyol, i es demana més legislació al seu favor. Especialment per que si realment fos l’espanyol llengua comuna no caldria legislar res, com ara passa amb l’anglès. Si volen legislar és precisament per que l’espanyol no és llengua comuna més que de quatre espanyols nacionalistes. No és llengua de negocis, ni de ciència, no te pas cap valor instrumental. Només és la llengua de la festa i del món llatinoamericà (mentre no sorgeixi secessionisme lingüístic). <br /> <br /> Però per Catalunya, el veritable problema és que l’alternativa del català és l’espanyol per a molts i no pas la veritable llengua comuna global que és l’anglès. Així, l’espanyol, pel seu tamany és la&#160;competidora de l’anglès i contribueix a degradar la posició competitiva de Catalunya. El problema doncs de Catalunya és l’espanyol, que ens allunya de la globalitat i ens fa caure en la mediocritat i en la dependència de Madrid. Hauriem d’ensenyar els nens principalment anglès i català. &#160;Només així serem alguna cosa més que una part d’Espanya, encara que siguem independents. <br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[No votar,.... és ser un espanyol!]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol</comments>
		<pubDate>Sun, 06 Jan 2008 13:19:15 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Anselm Gratallops]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/565/no-votar-es-fer-despanyol</guid>
		<description><![CDATA[Els resultats de les enquestes sobre la intenci&oacute; de vot en les properes eleccions no s&oacute;n especialment bons. Es trenca per primer cop la tend&egrave;ncia a l&rsquo;al&ccedil;a de d&rsquo;independentisme, cosa que a ulls dels espanyols i dels observadors de fora poden fer creure que aix&ograve; de la demanda de la independ&egrave;ncia de Catalunya &eacute;s nom&eacute;s un fet cojuntural. El catal&agrave; emprenyat se li ha passat l&rsquo;emprenyada i torna a opcions raonables. <br /> <br /> La bona not&iacute;cia &eacute;s que l&rsquo;independentisme consolida el grup parlamentari tot i perdre dos o tres diputats i el regionalisme es queda igual. &iquest;Per qu&egrave; es perden escons? Doncs per que hi ha gent que no anir&agrave; a votar pensant que amb aix&ograve; castiga a no se ben be a qui, o per no se sap quina ra&oacute;. Per&ograve; amics, heu de saber que no votar vol dir donar el vot al partit majoritari que &eacute;s el PSC. No votar a Catalunya vol dir votar socialista, vol dir per tant votar Espanya. Ells segur que hi van tots a votar. <br /> <br /> Per molt que els Heribert Barreres del m&oacute;n diguin que el que s&rsquo;ha de fer &eacute;s votar en blanc o no votar, la realitat &eacute;s que &quot;el no vot&quot;&nbsp; &eacute;s la pitjor decisi&oacute; que es pot prendre. El no votar no serveix de res. Ni tan sols &eacute;s una protesta i mai se sap qui el reivindicar&agrave;. M&eacute;s o menys el mateix passa amb el vot en blanc. Votar el regionalisme tampoc no &eacute;s cap soluci&oacute;. Veient el que diuen, segur que acaben fent pactes que porten al manteniment del paper de lobby que ja des de l&rsquo;&egrave;poca Camb&oacute; s&rsquo;han dedicat a fer. Vol dir premiar el paper de titella d&rsquo;en Duran. Fer que els espanyols tinguin m&eacute;s aliats etc<br /> <br /> Aix&iacute;, companys en la lluita, aneu a&nbsp; votar el dia 9 de mar&ccedil;. Encara que us hagueu de tapar el nas per les cr&iacute;tiques a la tasca feta per alguns. Encara que la gent de la teva llista no sempre &eacute;s del nivell acad&egrave;mic o professional que voldries. Ja sabem que s&rsquo;han fet molts errors. Per&ograve; la &uacute;nica llista que ser&agrave; interpretada amb el missatge d&rsquo;esperan&ccedil;a &eacute;s la de l&rsquo;independetisme. Ens agradin m&eacute;s o menys, s&oacute;n els nostres. No votar &eacute;s ser un espanyol sense saber-ho, per&ograve; ara ja ho saps!]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Penós, senyor Duran ( i Lleida)]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran</comments>
		<pubDate>Sun, 02 Sep 2007 11:49:20 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Anselm Gratallops]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/292/penos-senyor-duran</guid>
		<description><![CDATA[Diuen que en Duran &eacute;s el pol&iacute;tic m&eacute;s dinosaure que hi ha a la pol&iacute;tica catalana. Ha arribat on &eacute;s ara entre moltes coses per que&nbsp; forma part d&rsquo;un partit que si an&eacute;s solet a les eleccions&nbsp; faria tanta pena com C's . En entorns convergents, &eacute;s ben sabut que la gent m&eacute;s mediocre  de la federaci&oacute; regionalista (CiU) que volia fer pol&iacute;tica,&nbsp; es feia d&rsquo;Uni&oacute; per que era m&eacute;s f&agrave;cil &ldquo;pintar-hi alguna cosa&rdquo;. En un partit aix&iacute;, petit i d'idiologia carca per&ograve; pragm&agrave;tica (quan els interessa), on tot esta controlat per uns pocs i no hi ha gaire democr&agrave;cia interna, no ha estat massa complicat fer-se amb el poder. <br /> <br /> Quan pensem en la bona gent &nbsp;&nbsp; que segur que hi ha a Uni&oacute;, ens n'adonem del sacrifici cristi&agrave; de tenir-lo de l&iacute;der . Haver d'aguntar el &quot;marcapaquetisme&quot; d'aquest home, el seu posat de superioritat - pel simple fet de tenir informaci&oacute; privilegiada- &eacute;s pitjor que totes les penit&egrave;ncies del mossens del franquisme.  Per&ograve;, avui,&nbsp; el que volem destacar &eacute;s una altre qualitat d'en Duran:&nbsp; la seva ignor&agrave;ncia i la incapacitat del personatge per defensar els interessos de Catalunya. Ho ha deixat ben clar arran de la reva resposta a la proposta de refer&egrave;ndum al 2014. <br /> <br /> No se si se n'adona, pero dir que l'autodeterminanci&oacute; no &eacute;s un problema actual,&nbsp; &eacute;s una resposta digne d&rsquo;un&nbsp; ministre del PP. No sabem quina informaci&oacute; t&eacute; aquest individu sobre el seu futur, per&ograve; sembla, ara ja sense cap vergonya,&nbsp; que l'home s'ha pres seriosament el seu posat de ministre, i ja no el preocupa res m&eacute;s que ell i la seva carrera personal. Sense ni tan sols haver ocupat cap cartera ni guanyat cap elecci&oacute;.<br /> <br /> La seva pobresa argumental es resumeix en dir : all&ograve; important s&oacute;n les coses quotidianes com ara - i ai las, cagada-  cita com a preocupaci&oacute;:&nbsp; la caiguda del poder&nbsp; adquisitiu derivat dels augments dels tipus d'inter&egrave;s &iquest;Que no sap que els tipus dinter&egrave;s els marca el banc central Europeu? &iquest;Ara se'n adona dels probelmes d'una moneda &uacute;nica? &iquest;Qu&egrave; potser cal subvencionar m&eacute;s els que compren habitatge&nbsp; per evitar les caigudes de preus?.&nbsp; Cita el cas de les escoles per a satisfer el sector m&eacute;s neocon del partit que l'apreta per que tiri endavant la proposta del bonus escolar:&nbsp; un instrument per finan&ccedil;ar amb fons p&uacute;blics col&bull;lectius ultracat&ograve;lics elitistes d'all&ograve; m&eacute;s retr&ograve;grad . &iquest;Aix&ograve; &eacute;s all&ograve; tan important que hem de resoldre al&nbsp; 2007? <br /> <br /> A tot plegat afegeix que necessitem ara com a cosa urgent millores t&egrave;cniques en la forma de calcular les pensions del m&eacute;s pobres ( quan ell era el primer en votar en contra de la llei de depend&egrave;ncia), o reduccions d&rsquo;impostos de societats quan ell va acceptar un estatut en el que es renunciava a les compet&egrave;ncies sobre societats . I &eacute;s que curiosament, les millores en escoles, pensions o empreses no es poden fer&nbsp; seriosament sense sobirania, per que depenen d'uns recursos que Espanya ja ha dit que no vol renunciar. Si m&eacute;s sobirania vol dir m&eacute;s benestar, no hi podem renunciar-hi mai. No poder decidir-ne al 2007 no vol dir que no sigui important ara, el 2014 &eacute;s una data realista. Per&ograve; cal programar-ho ara i dir-ho ben alt. <br /> <br /> El problema de fons pel senyor Duran rau en que en una Catalunya independent, ja no seria necessari que gent com ell que an&eacute;s a Madrid a fer res. A ell nom&eacute;s li serveix la seva Espanya, i la d'en Montilla. De fet, pensat-ho b&eacute;, en Duran &eacute;s la cosa m&eacute;s semblant a un &quot;Montilla de dretes&quot;. <br /> <br /> Les opinions d'en&nbsp; Duran no importen gens, ja sabem que no hi podem comptar amb gent com ell, realment &eacute;s&nbsp; pen&oacute;s senyor Duran (i Lleida) que encap&ccedil;ali una llista electoral.&nbsp; Esperem que se la foti ben grossa i deixi la pol&iacute;tica ben aviat . Aix&iacute; s'obrir&agrave; un espai en el seu partit a gent m&eacute;s capa&ccedil;, que malgrat tot, ens asseguren que mira de sobreviure&acute;l.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Lluís Maria, profeta de la llibertat]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat</comments>
		<pubDate>Wed, 15 Aug 2007 16:02:08 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Anselm Gratallops]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/anselm-gratallops/blog/274/lluis-maria-profeta-de-la-llibertat</guid>
		<description><![CDATA[En Llu&iacute;s Maria va decidir deixar-nos fa no encara una setmana, no sabem ben b&eacute; qu&egrave; el va portar a creure que  &quot;morir era millor que no pas viure&quot;, per&ograve; ho intu&iuml;m. Diuen que la mort biol&ograve;gica es veu a venir, i gent com ell sempre han mort lluitant. La historia dels pobles esta plena de gent generosa i modesta con el Llu&iacute;s Maria, que han fet &ldquo;tot i m&eacute;s&rdquo; pel seu poble.<br /> <br /> Va escollir per deixar-nos un moment buit de  not&iacute;cies, de parada estival - ple mes d&rsquo;agost- i de pessimisme moral -&nbsp; davallada estatut&agrave;ria - per recordant-nos un cop m&eacute;s que les coses no es van fer b&eacute;, no pas ara nom&eacute;s, sin&oacute; quan tocava:  ara fa trenta anys. &Eacute;s cert que  ell tenia plantejaments alternatius en vers l&rsquo;organitzaci&oacute; social i pol&iacute;tica dels estats - amb els que segurament alguns no hi coincidim-, per&ograve; la va encertar de ple en els seus plantejaments nacionals. <br /> <br /> Avui &eacute;s quasi evident que la transici&oacute; espanyola no ha estat com s&rsquo;esperava que fos per l&rsquo;economia i el pes pol&iacute;tic de Catalunya. El centre econ&ograve;mic&nbsp; i pol&iacute;tic de Catalunya &eacute;s a Madrid. Tant &eacute;s aix&iacute;, que ara mateix, despr&eacute;s de trenta anys de &quot;gestionar no se sap ben be qu&egrave;&quot;, encara estem discutint si podem decidir sobre els trens, o els aeroports : &iquest;quan ens farem grans? Hem perdut la negociaci&oacute; amb Espanya,&nbsp; hem jugat malament les cartes, escollint gent amb projectes equivocats. Fora b&oacute; que acceptem d'una vegada que hem d&rsquo;aprendre moltes coses encara i, que de moment &quot;hem PERDUT&quot;, ens hem equivocat de cam&iacute;. A la llibertat s'hi va per una altre dracera.  <br /> <br /> Malgrat cap de nosaltres no el vam con&egrave;ixer personalment,&nbsp; alguns el recordarem per les seves aportacions, plenes de sentit com&uacute;. La seva constant comparaci&oacute; entre els drets dels individus i els dels pobles - pel que fa a la majoria d&rsquo;edat, l&rsquo;esclavatge etc - &eacute;ren comprensibles, fins i tot,  pels m&eacute;s petits de tots. El seu pacifisme i el seu ideari profundament democr&agrave;tic s&oacute;n font d'admiraci&oacute; per aquells que tenim un m&iacute;nim de sentit nacional. A vegades en deia alguna m&eacute;s grossa que l&rsquo;altre, per&ograve; sempre hi havia una argumentaci&oacute; impecable al darrera, i un profund respecte vers els altres. Certament, tenia una personalitat marcada que el feia particular per a encap&ccedil;alar un moviment pol&iacute;tica en un m&oacute;n on la pol&iacute;tica es basa m&eacute;s en el marketing que no pas en l&rsquo;intercanvi d&rsquo;idees. Tant de b&oacute;, n'hi haguessin m&eacute;s com ell.Malauradament, la valentia no &quot;esta de moda&quot;.<br /> <br /> Gent com ell ens recorden que som un poble, que ha de lluitar molt m&eacute;s encara, que no ha arribat ni a l'aprovat. Ara mateix s&oacute;m la naci&oacute; per excel&middot;l&egrave;ncia pel que fa a les ren&uacute;ncies, covardies i desavinences. A aquesta cosa li diem &quot;naci&oacute; sense estat&quot;. Per&ograve; malgrat la seva mort, i el nostre &ldquo;esclavatge&rdquo; :  ell segeuix viu en la nostra consic&egrave;ncia i record,&nbsp; com deia en Pujol encertadament&nbsp; fa pocs dies: en Llu&iacute;s Maria Xirinacs &eacute;s el nostre &ldquo;profeta&rdquo;, un profeta de la llibertat.]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
