Blog Anna Figueras i Ibáñez

ESTÀ CLAR!

Anna Figueras i Ibáñez — Tue, 31 Jan 2017 22:42:00 +0100

Que els catalans estem decidits a decidir què volem ser, està clar!

Que l’Estat espanyol no té arguments de pes per no permetre-ho, també està prou clar!

Que en lloc d’intentar convèncer-nos que Espanya ens estima i ens necessita, han judicialitzat els nostres anhels de llibertat, també ha quedat clar!

Que l’antic govern de CIU tenia al capdavant la única persona que ha estat capaç, amb determinació i radicalitat democràtica, d’aconseguir que els catalans poguessin expressar-se en clau nacional, donant la veu a la gent, i essent jutjat per aquest fet el proper 6F, és una evidència!

Ara hauria de quedar molt, però que molt clar, que els catalans i les catalanes que lluitem per la llibertat nacional del nostre país, sabem fer justícia i reconèixer el paper imprescindible que el president Mas ha jugat en aquest moment històric per Catalunya. Lluny de les papereres de la història, es mereix un reconeixement col·lectiu.

Jo, com ell i tants d’altres, ho tornarem a fer ara de la mà del President Puigdemont i el Govern en pes de Junts pel Sí. Jo, com tants d’altres, volem fer justícia a aquests dos homes que, lluny del que molts es delien per vaticinar, han demostrat que la seva prioritat és aconseguir la Llibertat Nacional de Catalunya. Això també ha quedat ben clar!!!

Anna Figueras
Diputada JuntsxSí (PDCAT)

La RME (Renda Municipal Esquifida) de la senyora Colau

Anna Figueras i Ibáñez — Thu, 28 May 2015 15:04:00 +0200

Que la senyora Colau ha guanyat les eleccions municipals a Barcelona és un fet que a molts no ens agrada però que s’ha de reconèixer, i per això estem delerosos que comenci a implementar el meravellós programa electoral amb el qual sembla que ha convençut una majoria dels 1.600.000 habitants de Barcelona i que li han fet confiança atorgant-li 11 regidors.

Una de les seves propostes estrella del seu Pla de xoc pels primers mesos de mandat, que en cap cas concreta de quants mesos es tracta, és la següent:

“2.6. Dret a una renda municipal complementària.

1. Introduir unaRenda Municipal per a totes les famílies sota el llindar de la pobresa que complementi les prestacions ja rebudes fins arribar al 60% de la renda mitjana de la ciutat (uns 600 euros).

2. Abanderar la defensa, des de Barcelona, d'una Renda Garantia de Ciutadania a Catalunya.

Per posar en marxa aquesta política, ens comprometem a dedicar una inversió inicial de 25 milions d’euros.”

Traduint en xifres palpables, perquè la gent ho pugui valorar, vol dir que la senyora Colau repartirà 25 milions d’euros entre el 19,8% dels 1.600.000 ciutadans de Barcelona (que és el percentatge de població en risc de pobresa després de transferències social, segons l’IDESCAT).

Calculin i veuran que amb la proposta de la Renda Municipal Complementària de la senyora Colau, toquen 78,125€ per família, per un període de temps que encara s’ha de definir. Però posem, per exemple, que aquests diners seran per un període inicial de tres mesos. En aquest cas, amb la proposta de la senyora Colau, les famílies en situació de vulnerabilitat rebran 78,125€, mentre que amb la proposta de CiU (aquella que qualificaven d’assistencialista i que consistia en una renda de 100 euros mensuals per a menors de 16 anys en situació de vulnerabilitat), les famílies en aquesta situació haguessin rebut, en aquest mateix període de tres mesos, 300€ per fill. Comparin i veuran qui proposava més ajut social, més suport a les famílies en situació de vulnerabilitat, mes justícia social.

Tan sols els proposem que canviïn el nom i enlloc de Renda Municipal Complementària la denominin Renda Municipal Esquifida, potser llavors estaran dient les coses pel seu nom i no enganyaran a la gent.

I diuen que són diferents?

Anna Figueras i Ibáñez — Fri, 13 Mar 2015 19:16:00 +0100

No hi ha pitjor cosa que presentar-se com a novetat, quan ets més del mateix o una còpia imperfecte d'allò que no cal copiar. Que el sector de la política tenim un greu problema, és veritat. Que hi ha qui l'ha volgut fer gros, també és veritat. I si bé és veritat que en aquest sector no es poden tolerar conductes determinades, que ens posin a tots al mateix sac tampoc no ens ajuda a solucionar el problema i és injust.

Però que, darrerament, hi hagi qui va d’heroi incorrupte, net, pur, diferent i vertader quan és més del que ja existeix, tampoc fa cap favor a la política. Els de Podemos ja ens han deixat clar que són tan unionistes com els que més: ara resulta que la història només deu explicar que "cinc segles d'aventura comuna", cinc-cents anys lligats, d’imposament, a Espanya fan impossible la independència; i no deu explicar perquè Catalunya és i se sent nació... Potser a la Complutense, la història l’expliquen així....

Tan populistes com els que més, comprometent-se a repartir rendes bàsiques que saben que no podran pagar (deu ser un efecte de tant de temps de camaradisme a Veneçuela...). Es presenten com a nets i incorruptibles, però resulta que fan pagar justos per pecadors; cobren sous públics i s’absenten de la feina; o obliden declarar considerables ingressos que arribaven de Veneçuela. I no deuen ser tan honestos i purs com es creuen quan "prometen coses" després de dir que no els agraden els polítics que prometen.

No són res de nou. Per molt que diguin, són iguals que els que hi som des de fa tant de temps com ells. Cometen els mateixos errors que cometem molts dels que hi som des de fa temps, i que hi som amb el mateix esperit de servei que ells, amb la mateixa “puresa” que ells.. I també assumim els errors que presumptament hagin pogut cometre alguns. Qui assumeix l'engany que ells, els de Podemos, cometen? No em diguin que ens tornaran a posar a tots al mateix sac? I també els haurem d'assumir nosaltres, els de sempre? Però en què quedem? No diuen que ells són diferents?

Quan la malnutrició o la pobresa infantil ja no donen rèdit polític

Anna Figueras i Ibáñez — Thu, 03 Jul 2014 00:00:00 +0200

A diferència de l'estiu anterior i l'altre, la malnutrició i pobresa infantil ja no són cap prioritat pels grups parlamentaris de l'oposició. O això sembla, ja que la seva activitat parlamentària ja no es centra en cap d'aquestes prioritats del govern. En el període de vacances escolars, les necessitats d'una part de la població en situació de vulnerabilitat segueixen existint i es segueixen atenent, però potser perquè el govern segueix fent la feina que ha de fer ja no són notícia i per tant ja no són prioritat política d'aquells qui només pensen en treure rèdit polític de la vulnerabilitat en lloc d'ajudar a pal·liar-la.

I és que el govern de la Generalitat, malgrat que pateix una retallada de fons estatals per a l’atenció a les persones de més de 20 milions d’euros l'any, continua treballant i oferint recursos perquè les persones en situació de vulnerabilitat puguin satisfer les seves necessitats bàsiques i dels seus fills. El Govern treballa estretament amb tota la xarxa solidària de què s'ha dotat aquest país, i incideix directament o ajuda amb recursos econòmics a les entitats que ofereixen determinats serveis.

Enguany pel que fa al lleure educatiu, és a dir, els casals d'estiu, colònies, campaments i camps de treball, el Govern ha becat directament 1.000 places. Ha convocat la subvenció anual per a activitats culturals, cíviques i socials destinades a les entitats per valor de 4 milions d’euros, obrirà tots els centres durant tot l'estiu i portarà a terme una convocatòria extraordinària de subvencions de suport a entitats que treballen amb famílies amb fills en situació de vulnerabilitat amb l'objectiu de cobrir les necessitats bàsiques. En definitiva, per donar més benestar als infants.

Amb totes aquestes accions, el Govern s'assegura que garanteix el lleure educatiu els mesos d'estiu mitjançant el qual molts nens podran satisfer les seves necessitats d'oci i alimentàries. Però pel que es veu.....que els infants tinguin garantides les seves necessitats no és notícia, ni prioritat parlamentària de l’oposició.

Anna Figueras

Quan s’utilitza l’adopció per a entorpir la transició

Anna Figueras i Ibáñez — Thu, 01 May 2014 00:00:00 +0200

Sembla paradoxal i contradictori el que fa el govern de l’Estat espanyol pel que fa a la legislació vigent en matèria de polítiques socials. Per una banda la ministra Mato, com tots els seus antecessors, vulneren la Llei de la Dependència des dels seus inicis pel que fa a assumir els costos de l’atenció a les persones amb dependència. Mentre la Llei estatal de Dependència, la LAPAD, recull que l’Estat ha de fer-se càrrec del 50% de la despesa que generi l’atenció a les persones amb dependència i la Generalitat l’altre 50%, la realitat en l’actualitat és que la Generalitat costeja el 80% de la despesa, mentre que l’estat es fa càrrec del 20’% restant. És a dir si la Generalitat tingués la mateixa sensibilitat que el govern Rajoy hi hauria un 53% de persones amb dependència que no estarien ateses.

Pe l’altra banda, en un afany recentralitzador de tot el que sigui possible recentralitzar, el govern central espanyol ha anunciat recentment un nou projecte de llei de “protección a la Infancia” que vulnera les competències que té actualment el Govern de la Generalitat en matèria d’adopcions internacionals. Catalunya ha estat pionera en matèria d’atenció a la infància i ara el Govern espanyol vol recentralitzar les competències executades amb èxit.

Quina garantia d’èxit ens ofereix el govern de l’Estat a l’hora de decidir en polítiques d’adopció internacional, si no assumeix allò a què està obligat per llei com la dependència? Pretén el Govern de l’estat manllevar les competències pel que fa a adopció internacional sense fer-se càrrec de la despesa que generi com ja ens té acostumats?

En aquests afany estatal de recentralizació per manllevar les competències a la Generalitat, com a resposta al desitjos de ple autogovern del poble de Catalunya, no estan tenint en compte que recentralitzar les competències en adopció internacional poden allargar el període d’espera de pares i fills que volen un futur familiar comú. Pensi en això Ministra Mato! No utilitzin l’adopció per a impedir la transició.

Anna Figueras

LA UTILITZACIÓ DE LA POBRESA

Anna Figueras i Ibáñez — Fri, 14 Mar 2014 00:00:00 +0100

Hi ha grups Parlamentaris que han sol·licitat portar a terme un ple extraordinari sobre pobresa. Suposem que a aquests grups parlamentaris els mou la voluntat de buscar solucions a un problema que el govern fa temps que està treballant per poder-hi lluitar. El pacte per la infància, signat per tots els Grups Parlamentaris, administracions i societat civil; la proposta de pacte de lluita contra la pobresa, elaborat per un grup d’experts i entitats del sector, aprovada recentment pel govern; l’augment del pressupost adreçat a pobresa amb mes de 91M€, l’augment més que considerable de recursos econòmics de la RMI, en són una bona mostra. Però lluny de reconèixer i donar suport a l’acció de govern, PSC, ICV i CUP prefereixen seguir traient redit polític a una lluita que no necessita de tanta tàctica i interès electoral .L’organització de la trobada amb entitats avançant-se al ple sota el nom d’ Open Pobresa com si d’un torneig de tenis es tractes amb càmeres i rodes de premsa incloses ....potser amb l’objectiu de passar la pilota de la responsabilitat en erosionar al govern a les entitats, és una mostra més de l’objectiu real del ple extraordinari.

Quan van poder realment incidir per reduir els índex de pobresa, és a dir quan eren al govern i disposaven de recursos econòmics suficients perquè eren moments de bonança econòmica, què van fer per la lluita contra la pobresa i l’exclusió? On era llavors aquesta sensibilitat amb els més necessitats quan els índex de pobresa ja superaven el 18%? Era el moment d’apostar per les polítiques de prevenció. Però en aquell moment PSC i ICV xiulaven o miraven cap un altre cantó esperant que altres governessin per mobilitzar la societat civil intentant treure redit polític enlloc d’arromangar-se per trobar solucions.