New Hampshire és un estat on gairebé el 48% dels electors afirma ser un indecís: amb aquest índex tan elevat les enquestes ens poden dur a anàlisis esbiaixades com les que ahir vaticinaven la victòria d’Obama per més de 10 punts. Finalment, la senadora s’ha imposat per poc més de 8.000 vots.

El resultat posa en evidència que aquestes seran unes eleccions que ompliran pàgines i pàgines d’anàlisis, que seran recordades com a exemple atípic de la política americana (potser perquè marca el pas a una nova era?), i ens permet als àvids seguidors d’aquestes coses seguir l’espectacle amb major interès.

Per entrar a la matèria de cop, Hillary aguanta. La reacció de Hillary a l’aire fresc d’Obama sembla haver estat positiva i ha tocat a una part important de l’electorat donant-li grans resultats. Aquesta apel·lació a les mares ha fet que el 47% de les dones votés per Hillary (a Iowa només va ser un 34%). Emfatitzar el seu sexe i fer campanya amb la seva filla ha portat bons resultats. Tal i com li passà al seu marit, New Hampshire sembla que serà més que un estat als actius de la balança; suposa un rellançament de la carrera presidencial. Avui a Rac1 es comentava que els assessors d’imatge de Hillary la fan aparèixer amb un estil cada cop més semblant a Margaret Thatcher. Bé, no és casual: cal emfatitzar la dona àvia –que sempre produeix més simpatia- que no una dona que ha patit infidelitats al despatx oval.

Obama aguanta, però en aquest sistema ser segon no compta. La decepció ha estat forta, més tenint en compte les esperances de la victòria segura que donaven les enquestes; especialment les hores abans de la votació.  Els seus contrincants ja saben que la fórmula del seu èxit és el relat del canvi que promou. A aquest canvi cada cop s’hi posaran més matissos –que és el què Hillary està fent-, i caldrà veure la capacitat de resistència (i atac) de tots dos. Però la cosa sembla clara al bàndol demòcrata, el ball és entre dos.

Les coses són prou diferents al bàndol republicà. John McCain va guanyar a New Hampshire i suposa l’efervescència del republicà en l’últim moment. És la seva última oportunitat.

La propera parada d’aquest apassionant viatge per la geografia dels Estats Units la tindrem el proper 5 de febrer, el SuperTuesday; el dia en què més de 20 estats (entre ells Califòrnia i New York) votaran. Unes setmanes per deixar-se la pell, i no morir en l’intent.

Barack Obama té un gran relat: l’esperança del canvi. Són les dues paraules claus que formen el seu marc de referència conceptual, change i hope. I està aconseguint erigir-se com l’estandard del canvi a Estats Units. Però no n’hi ha prou amb tenir grans idees i profundes conviccions: cal saber comunicar-les.

I en això Obama ha demostrat ser un gran professional. En primer lloc, ofereix una imatge diferent a la de un presidenciable a l’ús. El seu color de pell ajuda a reforçar la imatge de canvi (quin gran canvi seria el primer president afroamericà!) i sol vestir amb una elegant informalitat i vestits que reforcen la formalitat sense perdre la joventut del candidat: 46 anys. La seva forma de vestir, caminar, parlar i gesticular són un punt fort.

Però sobretot ens trobem davant d’un gran orador. Fa de l’empatia un punt al seu favor i compta amb un bon equip que li escriu grans discursos. El seu speech writer va fer un excel·lent treball en la redacció del discurs de victòria del passat dijous a Iowa. Compleix a la perfecció amb allò que ens hem de preguntar abans d’escriure un discurs:

• Segment, a qui va dirigit: no parla només als votants de Iowa, sap que parla a tot el país i que és notícia. Per això el discurs té un àmbit nacional que traspassa les fronteres d’Iowa. A més, fa dues referències clares a la gent de New Hampshire que són la següent etapa de les primàries.

• Què pensen d’ell: utilitza en més d’una ocasió arguments per refermar els seus punts forts i per defensar-se dels punts dèbils; abans que ho facin els adversaris.

• Soroll: dóna arguments i bones frases per aquelles contradiccions que els adversaris poden trobar en el seu relat.

• Concepte: el canvi. Aquesta és la imatge que ell vol que tinguin els americans quan pensin en ell. Canvi i esperança. I el seu discurs tracta d’això.

• Canal: si mireu el vídeo veureu que aconsegueix un difícil equilibri entre el líder que es dirigeix als seus i el líder que a més ho fa a tota la nació. I per si no fos prou difícil, encara està en campanya i no pot aparèixer com un triomfalista perquè encara no és candidat. I sense perdre el posat presidencial que un bon candidat ha de tenir.

• Missatge: l’escriptor pensa, què dirà el candidat? I podem veure com va fer bona feina: es tracten tots i cadascun dels seus temes. I els de ningú més.

El discurs d’Obama és bàsicament una arenga: ell és un líder indiscutible en aquell espai i opta a ser-ho a nivell nacional. Aquest auditori coneix el seu discurs, l’accepta i l’aplaudeix. Té grans dosis d’emoció. És un discurs que afirma, que cohesiona als seus i en reforça les seves conviccions. Integra a Barack amb l’auditori i intenta colar-se a les llars de milers d’americans. Però sobretot la seva intenció és afirmar el lideratge del senador i mobilitzar a tothom en aquesta llarga cursa fins a la Casa Blanca.

Barack comença amb un impacte emotiu “You know, they said this day would never come. They said our sights were set too high. They said this country was too divided; too disillusioned to ever come together around a common purpose. But on this January night - at this defining moment in history - you have done what the cynics said we couldn't do.” A partir d’aquí es van encadenant impactes emotius amb els seus arguments, reforçats amb exemples personals a Iowa… i New Hampshire. Per aconseguir que aquests moments emotius tinguin força fa servir un llenguatge adequat, un llenguatge provocatiu en boca d’un candidat a president, que insinua canvis i que és efectiu. A més, busca la cohesió i la integració amb l’ús del plural. I afalaga a tots els voluntaris i seguidors posant-se d’exemple: ell també va començar fent campanya sense cobrar ni un dòlar. I ara vol ser president: el somni americà que tant es tracta en el discurs.

Us recomano la lectura d’aquest gran discurs. En moment importants d’una campanya no es pot perdre el temps i cal estar preparat per a comunicar més que mai amb la nostra reacció. En aquestes nits electorals cal tenir preparats els dos discursos i tenir al candidat preparat per a defensar-los davant d’un atril. Una bona acceptació de la victòria ajuda a comunicar com serà el nostre candidat al govern. I una actuació dolenta ens pot resultar un estorb.

La grandesa (o la misèria) del sistema americà és la cursa de fons que suposen les eleccions primàries. La necessitat de no fallar, de tenir la maquinària sempre a punt. I sobretot, la possibilitat de poder reaccionar si les urnes no estan en sintonia amb les nostres expectatives.

Ahir es van celebrar els caucus que han tingut un veredicte clar: Barack Obama és el candidat que prefereixen els habitants d’Iowa. El seu 38% dels vots, a 7 punts de l’enemiga que tots volen batre i amb John Edwards en una segona posició; el situa en una bona posició per afrontar les següents cites. New Hampshire, la pròxima.

Però el resultat d’ahir no significa que la incògnita estigui resolta. És un procés llarg i on tot encara pot passar. I els experts ja evidenciaven que a Iowa Hillary no seria la sorpresa. Els analistes sabien que la dificultat de Hillary seria completament proporcional al resultat al bàndol republicà: no sorprèn la victòria de Huckabee (que va aparèixer davant dels mitjans amb Chuck Norris). Huckabee que ha guanyat a Romney, que fins al moment està duent a terme una campanya milionària.

Però Iowa importa, encara que no decideixi. Iowa importa perquè ens dibuixa una tendència i la que ara veiem és clara: opten pel canvi. Opten pel candidat més jove, per aquell que proposa trencar amb rèmores del passat, per aquell que enten la política d’una forma diferent als polítics de la generació anterior. I s’evidencia també que pel fet de ser negre les seves no es veuen reduïdes; com aquells que deien que un andalús mai arribaria a presidir la Generalitat.

Obama ha aconseguit que el seu missatge de canvi penetri. Almenys a Iowa. Hillary no perd temps i ja vola cap a New Hampshire per fer campanya. Perquè la tendència que es marquin en aquestes dues eleccions serà important; començarà a sorgir ja una locomotora i molts s’hi sumaran.

 El combat començarà a ser desigual a partir de New Hampshire? Podrà Hillary recuperar posicions? És aquest l’últim cop d’aire per a Edwards?

Iowa, Iowa.