Blog Alba Pueyo

#acampadabcn #aturemelparlament #aixino #joambelparlament

Alba Pueyo — Thu, 16 Jun 2011 10:55:00 +0200

Des de fa dies, per a mi, el moviment dels “indignats” ha perdut credibilitat. En la meva opinió, una protesta que pretenia ser seriosa en un principi, que va espantar polítics i governs, que vaig observar amb atenció perquè prometia, s’ha deslegitimat a sí mateixa. Per a mi, el moviment dels “indignats” va començar a perdre credibilitat quan es negaven a jugar amb el joc democràtic per canviar les coses, quan es negaven a organitzar-se amb una estructura jeràrquica que ahir no els hagués anat malament tenir, quan protestaven contra tot i contra res en concret i no proposaven solucions a canvi, quan a les assemblees no es debatia el dret a l’autodeterminació –encara no inclòs al decret de mínims– però sí que se sentien veus sobre com treballar menys hores. Van perdre credibilitat quan demanaven firmes contra coses que no sabien ni explicar als passants. I no només això. La seriositat de la protesta va decaure quan van plantar hortets i es van penjar dels arbres de les places públiques.

Tot i això, el moviment dels “indignats” va tenir el meu suport quan les forces de l’ordre van carregar contra la protesta pacífica. Aquell dia, es va produir una injustícia i els de l’Acampadabcn van tenir part de la meva simpatia. Una simpatia que ahir va desaparèixer. Les accions que van tenir lloc al voltant del Parlament de Catalunya, la institució que representa la voluntat del poble, sí que són indignants. Atemptar contra l’exercici democràtic és una vergonya i cap ciutadà no té el dret de fer-ho.

El debat, ara, està en la violència que va tenir lloc contra diputats i diputades: insults, escopinades, empentes, crits, pintades, objectes llençats... Tothom ha coincidit en condemnar els fets, fins i tot uns “indignats” sense portaveus. Els acampats han dit que els violents no formaven part de l’acampada, eren infiltrats. Han fet circular un vídeo en què es veuen policies de paisà –sense causar agitació– que els acampats diuen que eren els violents. Els diputats, en canvi, han trobat perfectament normal que en una manifestació hi hagi policies de paisà informant en tot moment del que passa. Qui eren els violents, doncs? Infiltrats? Policies? Acampats? Indignats? Potser no ho sabrem mai. Però on està el més greu de la qüestió?

En la meva opinió, els “indignats” s’han desmarcat dels fets dient que no van ser violents. La protesta convocada era pacífica. Però l’objectiu de la protesta d’ahir, ¿no era el d’entorpir i “impedir l’entrada dels parlamentaris a l’edifici”? No es tractava de paralitzar la institució que representa, si més no, els tres milions de catalans (55% de participació) que van votar a les eleccions autonòmiques? La plataforma d’aquests dos dies, no porta per nom “Aturemelparlament”? Em sap greu dir-ho, però crec que el moviment dels indignats està perdent el nord.

Amb quin dret pretenien aturar l’exercici democràtic? En nom de qui? Només podien parlar per sí mateixos, no en nom del poble català perquè el poble català va votar la cambra parlamentària. Feia molts anys que no s’intentava paralitzar un parlament. Les càrregues de les forces de l’ordre contra els indignats fa dues setmanes recordava altres temps. El que van fer ahir els “indignats”, també. Quan es fa un cop d’estat, el primer que es fa és bloquejar el parlament. Què pretenien ahir? Diuen que evitar el debat sobre els pressupostos. Com ho pretenien fer? Coaccionant els diputats escollits com a representants del poble català i impedint l’exercici democràtic.

Felicitats! És una gran iniciativa! Va costar molts anys arribar a la democràcia. Va costar la lluita de moltes persones i va costar moltes vides. Sóc jove i no vaig viure res d’això, però això no m’impedeix valorar el que els meus pares i avis van fer perquè jo pugui viure en la normalitat democràtica. Que em perdonin, però no penso permetre que un moviment de protesta que no em representa em privi de l’exercici democràtic pel qual molta gent va lluitar. No penso permetre que em privi del bon funcionament d’una cambra que jo he votat. No penso permetre que em privin d’una democràcia, prou fràgil per sí mateixa. No! Sigueu conscients del que heu fet! Si no preneu consciència de les vostres accions, potser és que el moviment no és prou madur per seguir.

Una qüestió lingüística

Alba Pueyo — Sun, 29 May 2011 00:28:00 +0200

Ahir al matí vaig pensar que la Policia havia descobert un nou sentit per a la paraula “netejar”. Per a comprovar-ho em vaig decidir a buscar la definició de “netejar” al diccionari.

Alcover: Fer net; separar d’una cosa aquelles adherències que l’enlletgeixen, torben o corrompen.

Pompeu Fabra: Treure la brutícia, les taques; treure (d’una cosa) els elements estranys que l’alteren; fer neta (una cosa).

Diccionari de l’enciclopèdia catalana: Fer neta alguna cosa traient-ne la brutícia o allò que hi és de més.

Per a la més gran sorpresa meva, resulta que la Policia no havia descobert cap nou significat. Aquestes definicions expliquen perfectament l’eufemisme que els va portar a “netejar” la Plaça Catalunya. Van decidir treure “allò que hi era de més”, allò que “corrompia” la plaça, aquells “elements estranys” que “torbaven” el centre de la ciutat. I ara han quedat malament. La llengua els ha jugat una mala passada.

Però deixant de banda aquesta desastrosa confusió –perquè de ben segur que no ha estat més que un lamentable malentès lingüístic–, cal saber quines seran les conseqüències d’aquestes accions equivocades. De moment la “neteja” no ha servit de gaire perquè la “brutícia” (segons els significat que donen els Mossos) s’ha tornat a enganxar a la plaça. És clar que avui la “brutícia” estava netejant el terra de l’espai públic amb lleixiu, col·laborant amb els equips de neteja de la ciutat que han estat rebuts amb aplaudiments. Una mica paradoxal que la “brutícia” netegi.

I és més. Durant tota la tarda s’han encarregat de treure tot allò que posés en perill la seguretat de la gent de la plaça durant la celebració a Canaletes aquesta nit. Vaja, un exemple de civisme. Així doncs, sembla que no tenia gaire sentit la “neteja” dels Mossos d’ahir al matí.

Tant si s’està d’acord amb l’acampada com si no, tant si s’és de CiU com si no, és impensable que algú pugui estar d’acord amb el que va passar, amb com es van vulnerar els drets democràtics quan els Mossos van apallissar ciutadans que es manifestaven pacíficament. No m’entra al cap que algú pugui defensar l’actuació policial. I quines conseqüències tindrà? Es demana la dimissió del Conseller d’Interior, Felip Puig, com es va demanar la de Joan Saura durant les manifestacions estudiantils contra el Pla Bolonya. Perquè no hi hagi confusions, m’he permès la llibertat de buscar “dimitir” al diccionari.

Alcover: Renunciar un càrrec.

Pompeu Fabra: Renunciar un càrrec.

Diccionari de l’enciclopèdia catalana: Renunciar un càrrec.

Vaja, en aquest cas em penso que no hi ha confusió possible. Espero que no es torni a produir un error de comprensió lingüística com el d’ahir al matí.

Transició, democràcia o Espanya?

Alba Pueyo — Mon, 02 May 2011 12:03:00 +0200

Tot veient una entrevista a Sala 33 a Lluís Danés, director de la pel·lícula “Llach, la revolta permanent”, el presentador Àlex Gorina va fer una pregunta que em va fer pensar. El periodista va preguntar al cineasta si creia que la transició s’havia acabat. L’altre va respondre amb paraules de Lluís Llach: “la transició no s’acabarà fins que no es demani perdó a les víctimes del franquisme, als seus familiars i als seus amics”.

Després d’això, vaig posar-me a pensar en aquella pregunta que tots ens hauríem de plantejar alguna vegada. No s’ha demanat perdó a ningú. Manuel Fraga segueix formant part de la vida política espanyola. Es fan processos contra els jutges que proven d’investigar els crims del franquisme. No es permet a d’altres països d’investigar-los. La Falange és un partit legal que es pot presentar a les eleccions democràtiques i lliures. Però en canvi, qualsevol partit independentista basc que es presenti a les eleccions, s’il·legalitza.

Centrem-nos en aquest últim punt. La Falange és legal. Això és comparable a la idea boja que a Alemanya es deixés que el partit Nacional Socialista es presentés a les eleccions. La diferència és que per a un alemany això és absolutament impensable i en canvi aquí és real. Mentre la Falange és legal, Sortu o Bildu no es poden presentar a les eleccions atès que no es considera que compleixin el requisits de la legalitat.

Segons la Llei de Partits espanyola del 2002 –la primera després de la del 78–, perquè un partit sigui legal ha de complir tres requisits. No pot “vulnerar sistemàticament les llibertats i els drets fonamentals”, ni “fomentar, propiciar o legitimar la violència com a mètode per a la consecució d’objectius polítics” o per fer desaparèixer la democràcia, ni “recolzar políticament l’acció d’organitzacions terroristes”.

Bildu ha rebutjat la violència i les seves llistes han estat curosament elaborades per tal que no hi hagi noms que es puguin relacionar amb la violència d’ETA. Però tot i així, s’ha il·legalitzat, buscant arguments que arriben a la ridiculesa.

Per què sembla que els governs –siguin del color que siguin– s’entesten en il·legalitzar el que constitueix un pas tant important cap a la democràcia? Per què sembla que s’entesten en posar traves al final de la violència d’ETA? Per què no deixen que l’independentisme del País Basc s’encarrili en la via democràtica?

En aquests últims mesos hem viscut situacions sense precedents. ETA ha anunciat un alto al foc permanent i verificable per la comunitat internacional. I fins i tot ha reafirmat aquest alto al foc. Quina ha estat la reacció del govern? Demanar prudència, desconfiar dels comunicats, continuar les detencions i il·legalitzar Sortu i Bildu. Una manera molt peculiar de vetllar per la democràcia.

Després de la recent notícia de la il·legalització de Bildu, inevitablement m’he tornat a fer la pregunta: s’ha acabat la transició? Potser es podria formular en l’altra direcció: vivim realment en una democràcia? Representa que la transició es va acabar fa temps, representa que fa temps que vivim en democràcia. Així doncs, per què l’esquerra basca no pot tenir representació política? Per què es fan gestos tan poc democràtics com posar obstacles al final de la violència terrorista? Suposo que a Espanya, la política de vots pesa més que els valors democràtics.

Amb les seves paraules, Lluís Llach tenia raó. Encara queda camí per arribar a tenir una democràcia normalitzada i allunyada dels vestigis de la història del país. Segurament, la transició no s’acabarà fins que no es demani perdó. El que s’ha d’evitar és que es vagi allargant la llista de tot allò pel que s’ha de demanar perdó.

Missatge pel President de la Generalitat

Alba Pueyo — Fri, 15 Apr 2011 13:36:00 +0200

Fa un parell de dies, el President de la Generalitat, Artur Mas, va donar una resposta ofensiva al diputat de Solidaritat Uriel Bertran quan aquest li va preguntar per la posició de CiU a la votació d'aquella tarda sobre la Proposició de Llei per la Declaració de la Independència. Mas va dir que no votaria a favor de la proposta perquè no estava al seu programa electoral declarar la independència durant aquesta legislatura, tot i que va defensar “el dret a decidir sense límits”. Si jo fos diputada al Parlament de Catalunya, això és el que li hagués dit a Mas aquella tarda.

Senyor Mas, no és bo limitar les accions del govern al seu programa electoral tenint en compte que la realitat canvia. Diu que el seu programa electoral no inclou declarar la independència aquesta legislatura, com sí que ho reclama la proposició de Llei per la Declaració d’Independència de Catalunya presentada per Solidaritat. En canvi, vostè defensa el dret a decidir sense límits del poble. I després va afegir “sempre que sigui una majoria”. Més del 20% de la població catalana no és prou majoria per tenir aquest dret? Si ni el mateix President de la Generalitat de Catalunya considera que el 21% de la població que representa no és prou majoria, qui ho pensarà? Què passarà amb la veu del 21%? El que està fent no és limitar el dret a decidir?

El seu partit no incloïa declarar la independència en aquesta legislatura al seu programa electoral. I no li demano que declari la independència de Catalunya durant aquesta legislatura. Com tampoc ho fa estrictament Solidaritat. Però respectant el dret a decidir i la veu del 21% de la població catalana que ha participat a les consultes, no creu que com a President d’aquest país hauria de fer honor al poble català i no evitar un debat més que merescut? Abstenint-se a la votació de la Proposició de Llei per la Independència cedeix l’honor de decidir al sector espanyolista del Parlament de Catalunya.

Cal recordar que no s’està votant si es declara o no la independència durant aquesta legislatura. El que s’està votant és que continuï la tramitació d’una Llei per la Declaració de la Independència. El que s’està votant és que se segueixi fent el debat sobre la independència al Parlament de Catalunya. Un debat que la població de Catalunya mereix que es faci. Precisament, a Els Matins de TV3 es feia la pregunta “És el moment de fer un debat al Parlament de Catalunya sobre la Independència?”. Ha guanyat el SÍ.

Com a representant màxim dels catalans i les catalanes té una responsabilitat envers la població que governa. Ha d’escoltar la veu del poble que ha parlat més alt i més clar que mai amb una consulta organitzada des de la ciutadania d’una manera exemplar.

El que voti avui al Parlament no té res a veure amb el seu programa electoral. Té a veure amb escoltar la veu del poble. Després de sentir el que ha respost al diputat de Solidaritat Uriel Bertran quan l’ha interpel·lat sobre la seva actitud envers la Proposició de Llei sobre la Independència, sembla que l’única raó que el lliga a abstenir-se és el fet que no està al seu programa electoral declarar la independència aquesta legislatura.

I si prova d’escoltar el poble de Catalunya, deixa que el debat continuï, i després presenta totes les esmenes que consideri necessàries? És una llàstima que un programa electoral faci callar la veu del poble. I és un insult al poble català utilitzar el programa electoral com a excusa per seguir jugant a dues bandes.

Faci el favor d’actuar amb responsabilitat i deixi d’ignorar el que cada cop es fa més palès. La darrera enquesta i la més fiable, la del Baròmetre de la Comunicació, diu que hi ha una majoria de catalans que volen la independència. I no pot oblidar que molts d’aquests catalans el van votar a vostè. I no pot oblidar que fa tres dies vostè va votar a favor de la independència a les consultes ciutadanes. I no pot oblidar que més del 90% d’aquest 21% de la població catalana s’ha pronunciat a favor de la independència.

Diuen que qui viu en la ignorància és més feliç. Senyor Mas, molt honorable President de la Generalitat, no pot seguir ignorant tots els arguments exposats en detriment de la seva felicitat, o de la del partit, o de la de qui sigui. Reaccioni fent honor al seu càrrec i a tot el que representa.