Segons explica La Bíblia, la Torre de Babel és la desencadenant “del càstig” de Déu sobre la Humanitat per intentar arribar al cel. Lloc on teòricament habita el nostre estimat creador (Amén). Aquest càstig consisteix a dotar a totes les persones de llengües diferents, creant la confusió en la humanitat, i el no enteniment entre ells (nosaltres). Fins aleshores, tots parlaven la mateixa llengua. Personalment crec que en la diversitat lingüística hi ha la riquesa cultural i humana, però bé, la Bíblia mana i aquesta metàfora em serveix per enllaçar-ho amb l’Estudi Pisa d’Educació.

Tal com a la Torre de Babel, el gran mal eren les llengües, el gran problema que crec que queda reflectit en aquest estudi són també, les llengües. En sentit contrari evidentment. La gent no té bon domini de la seva llengua, viu en un estat continu d’atac contra la seva llengua, i no hem d’oblidar aquesta tendència a la no lectura que estem patint. Tot això repercuteix en la comunicació entre mestre - alumne. Repercuteix, per tant, en l’educació del nen.

Molta gent potser criticarà aquest punt, però crec que queda corroborat pel fet que a Finlàndia, el país que treu millor puntuació en quant a educació, un dels fets al qual s’atribueix aquest resultat és que els nens tenen domini en tres llengües. A més d’una optativa.

No sé què més dir. És molt trist que ens limitem a dir que l’educació no és important, i que mentre posem consellers de sanitat que son metges, o consellers de treball, que son sindicalistes, posem de consellers d’educació...què és? Nét de poeta?

Dignifiquem l’educació. Sense una societat culturalment preparada, socialment formada i intel·lectualment forta no anirem enlloc.

Espero que el nom de PISA, no estigui inspirat en el cas català, i que sigui una manera de camuflar que la nostra educació està més torta que la Torre de Pisa.

Què es pensen? Què és una partida de ping-pong, a veure qui la diu més grossa? Guanyarien tots dos, i és que mentre uns neguen haver dit res semblant a l’existència d’una conspiració ETA/Al-Qaeda. Els altres neguen haver dit mai que demanarien la nul·litat del judici de Lluís Companys.

Entre partida i partida, podrien consultar l’hemeroteca, que per això existeix, i com a mínim seguir un mateix fil argumental, que de vegades sembla que mirem quatre pel·lícules diferents. Això sí, del mateix director.

Àdam Bertran

De quina altra manera s’explica que Catalunya no surti al carrer a protestar contra la no-gestió que s’està duent a terme a les nostres infrastructures? Com pot ser que Catalunya no digui res quan 160.000 treballadors han d’arribar tard a la seva feina per un problema més que previst? Això repercuteix a l’economia de cada persona afectada, però també a l’economia de les empreses, i dels usuaris d’aquestes empreses. Catalunya en surt afectada.

No només això. Com es possible que a l’aeroport es posin a les nou del matí a fer feines de manteniment dels panells electrònics informatius? Cap altre aeroport del món necessita fer aquest manteniment, i si ho fa té previst un sistema alternatiu per tal de no perjudicar als milers de viatgers que no sabien per on havien d’embarcar, l’hora,...

Com és possible que en plena sortida de vacances, Catalunya quedi col·lapsada a les carreteres? Més de setanta quilòmetres de retencions gràcies a l’ineficàcia d’algú....no sé ben bé qui.

Com és possible que Barcelona quedi immersa en la obscuritat, i encara hagi de ser la Generalitat qui demani a la gent que vagi a reclamar a l’empresa en qüestió.

A què estem jugant senyor? A què esperem per sortir al carrer a dir que estem ben farts. Que volem ser un país normal, en que les coses que tenim funcionin. I les que no tenim, tampoc tenim pressa per fer-ho. Millor fer-ho bé des d’un començament, i estalviar-nos més entrebancs. Perquè no ens queixem? Ens tenen domesticats? Tenim por? No patim per això ehh!! La Constitució ens dona aquest dret!

Àdam Bertran