<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0" 
     xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
     xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
     xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
 >
<channel>
	<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/</link>
	<title>Blog Àdam Bertran</title>
	<pubDate>Mon, 16 Nov 2009 02:36:11 +0100</pubDate>
	<language>ca</language>
	<item>
		<title><![CDATA[Vot útil. Vota UdG. Vota NUL.]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2682/vot-util-vota-udg-vota-nul</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2682/vot-util-vota-udg-vota-nul</comments>
		<pubDate>Mon, 16 Nov 2009 02:36:11 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2682/vot-util-vota-udg-vota-nul</guid>
		<description><![CDATA[El Consell d’Estudiants de la Universitat de Girona des de fa uns dies ha iniciat una campanya de conscienciació i difusió del procés electoral que hi ha obert a la Universitat de Girona.<br /> Degut a la importància que representarà per a la UdG el resultat final de les eleccions del dia 17 de novembre, creiem que garantir al màxim la participació de tots els sectors, i en especial els estudiants, és un element fonamental per tal d’establir al màxim la legitimitat d’el rector/a que dirigirà la institució els propers quatre anys. És per això que volem posar de manifest la manca de voluntat de facilitar aquesta participació, entenent, per exemple, que una sala o una segona planta no són els llocs més visibles i accessibles per votar. <br /> El discurs totalment buit que ens presenten els dos candidats ens demostra simplement la poca voluntat que hi ha d’impulsar un canvi en el model universitari; de convertir la Universitat de Girona en un referent de tot el sistema universitari; de convertir-la en un model d’excelència.<br /> La Universitat necessita un rectorat fort; amb apostes decidides a favor de les titulacions a preus públics; que solucioni els problemes presents i els que fa anys que s’arroseguen; que deixi de mirar cap enfora i es centri en millorar el que tenim. Necessitem un rectorat que sigui capaç d’unir a tota la comunitat universitària i a les persones implicades. <br /> Tant de bo hi hagués un candidat a rector/a que REPRESENTI sempre els interessos dels/les estudiants. <br /> Que TREBALLI de veritat per un sistema òptim de beques. <br /> Que PROMOGUI realment la participació activa dels/les estudiants. <br /> Que ESCOLTI sincerament l’opinió dels/les estudiants. <br /> Per desgràcia, no existeix. És per això que des del Consell d’Estudiants encoratjem a tots els electors a que votin NUL. Encoratjem a tothom que s’animi a votar a favor del futur i del progrés. Encoratjem a tothom a votar a favor de la Universitat de Girona.<br /> <div style="text-align: right">Consell d'Estudiants de la UdG</div> <br /> <br /> Àdam Bertran. Per a una universitat de debò.]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Reflexió sobre la participació estudiantil]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2669/reflexio-sobre-la-participacio-estudiantil</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2669/reflexio-sobre-la-participacio-estudiantil</comments>
		<pubDate>Sat, 14 Nov 2009 01:52:23 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2669/reflexio-sobre-la-participacio-estudiantil</guid>
		<description><![CDATA[<br /> El text present el vaig presentar com a comentari a la intervenció del Sr.Kenneth Bain al Congrés Internacional Universitat i Estudiants (UNIVEST'09) organitzat per la Universitat de Girona. És una reflexió partint dels punts proposats pel Sr.Bain sobre la participació estudiantil a l'àmbit universitari.<br /> <br /> ––––––––––––––––-<br /> Intervenció UNIVEST: S’aprèn res estudiant a la universitat? ( Ken Bain)<br /> <br /> Des d’un punt de vista bastant proper al que ha exposat el Sr.Bain respecte a la universitat i la diversitat i multitud de fenòmens que hi transcorren al seu interior, farem una dissecció dels diferents paràmetres que considero important destacar. <br /> En primer lloc, cal posar en comú el punt d’inici, per tal que tots partim d’una mateixa idea respecte la universitat, i és que trobem com per exemple, Austín Besave Fernández, del Centre d’Estudis Humanístics de la Universitat Autònoma de Nueva León, a Mèxic, que la defineix com a “la corporació d’estudiants i professors que per a la investigació i docència s’ordena a la contemplació de la veritat, a la unitat orgànica del coneixement, al compliment de les vocacions personals i a la preparació de professionals necessaris per a la realització del bé comú” .<br /> Per altra banda, trobem com el DIEC defineix la Universitat com “Institució docent integrada per diferents centres on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents” . No faré cap anàlisi exhaustiu de les dues definicions, simplement considero que en els termes generals són complementàries l’una de l’altra.<br /> El que està clar és que, l’etapa universitària és una de les possibles continuacions formatives a la que podem accedir els estudiants d’avui dia. El problema és que l’accedir-hi representa un trencament molt important amb el que venia sent “l’educació” fins aquest moment. I aquí és quan el tant per cent d’estudiants que continua motivat o que aspira a una feina en concret se n’adona que una gran part dels coneixements adquirits no són tan útils com li havien explicat.<br /> La universitat ha de procurar uns coneixements útils i aplicables en el dia a dia. Uns coneixements reals que seran els que necessitaran durant el seu desenvolupament professional tots aquells que hi decideixen accedir, els estudiants. <br /> La universitat és una institució d’indiscutible importància en la majoria de societats del món. Està entesa com la font de creació i transmissió de coneixement d’unes generacions a les següents, per tal de poder donar resposta a les necessitats i perfils professionals que es requeriran a cada moment.<br /> És per això, que el que s’hauria de premiar, seria la capacitat d’adquirir coneixement, conservar-lo, i aplicar-lo a diferents situacions i contextos en que es puguin trobar. Però no només això, sinó que la universitat ha de garantir que els professionals que surten dels seus estudis estiguin capacitats per a poder exercir allò que han estudiat, però no només a nivell professional, sinó que han de tenir una maduresa personal i social el suficientment desenvolupada com per assegurar-ne l’èxit real de la universitat, el de treure al mercat laboral persones qualificades, capacitades i autònomes.<br /> I aquí és on trobem el principal problema. La universitat deixa de banda tots els aspectes personals i maduratius de les persones. I és que tothom hi accedeix pels promitjos sortints d’uns exàmens estàndards realitzats pels milers d’estudiants que s’hi presenten. No vivim en una societat homogènia, per tant, quin és el sentit d’avaluar tots els estudiants pel mateix patró? No tots provenim d’unes mateixes vivències, ni tan sols d’unes experiències similars, per tant és lògic i bo que tots siguem diferents, per tant, és per això que les avaluacions per accedir-hi també han de ser diferents. <br /> No podem pretendre una bona qualitat docent amb grups per definició d’uns 80-90 alumnes. No es pot ensenyar igual als 80 estudiants d’un grup-classe, de la mateixa manera que és impossible pretendre que tots treguin un deu en les proves d’avaluació. <br /> Perquè? Doncs de motius crec que n’hi ha molts. El primer i més important és aquest, pretendre que tots els estudiants arribin al mateix lloc i de la mateixa manera. No tots podem arribar al mateix destí igual, ja que uns anirem amb cotxe, d’altres amb avió, o bé amb vaixell, depèn de les característiques de cadascú. Alguns correran més, d’altres menys i per tan, arribaran abans o després. És lògic, no?<br /> Però de motius n’hi ha d’altres. Al meu parer, la universitat ha de representar una continuació del procés d’aprenentatge reglat dels estudiants. I ara existeix un trencament brutal, en el qual ni tan sols els nivells mínim exigibles són assolits, i la solució no passa per baixar els nivells exigibles, sinó per formar a tots els infants, nens i nenes, joves i no tan joves en uns mínims comuns, buscant les millors maneres de fer-ho, però garantint que el 100% de la població arriba a un estàndard òptim educatiu, i no només, suposadament, aquells que accedeixen a la universitat. A la universitat les persones ja han de saber del món que els envolta, han de ser crítics i han de ser capaços de ser autònoms, fer un comentari de text no ha de resultar tan difícil. La universitat ha d’aprofitar tots aquests coneixements previs de la manera que propugna la teoria de la bastida, segons la qual els esquemes ja interioritzats s’adapten a les noves adquisicions. Així és com es perfecciona el coneixement, des de zero a un, i de un a dos. No podem pretendre passar del zero al dos directament, perquè llavors succeeix el que tots estem veient, que any rere any, hem d’anar repetint els mateixos continguts perquè els alumnes no ho entenen, no ho retenen, no s’enrecorden i per tant, no ho saben aplicar en les diverses situacions possibles.<br /> Aquí hem topat amb el principal problema. Els estudiants no retenen la informació, no s’enrecorden, no ho saben aplicar, se’ls ha de repetir any rere any... Sí. És cert, i us ho corroboro com a estudiant que sóc, però no és únicament culpa dels estudiants, que simplement som fruit de la barreja del sistema que hem tingut amb certa part de context social i capacitat pròpia, sinó mireu els índex de fracassos escolars dels diferents països.<br /> Realment creieu que amb l’actual sistema, es vetlla per l’adquisició positiva de coneixements? O simplement estem preocupats per aprovar, tant nosaltres com a estudiants, com el professorat com a docents? Creieu realment, en termes sempre generalistes, que el fet d’aprovar és proporcional al coneixement obtingut? Creieu que treure millors notes implica ser una persona més capacitada per encarar la vida i la futura professió, que una que en treu de pitjors? Tornem a mirar les vivències personals de cada estudiant, i les característiques que el formen, i veurem que de fet, les notes que obtingui sovint són secundàries o irrellevants.<br /> Com molt bé ha dit el Sr.Bain respecte el sistema americà d’avaluació, es ben evident que s’ha anat evolucionant en quant a les notes i la seva quantificació, d’aprovat i suspès, al A, B, C, D i E, i posteriorment a la inclusió dels signes de “+” i “-“, afegint un ventall molt més ampli d’opcions de manera que es pugui concretar molt millor el nivell exacte en el qual es troba l’estudiant a cada moment.<br /> Lògicament, en la majoria de casos, i esperem que ara amb l’Espai Europeu d’Educació Superior la situació canviï, aquests resultats provenen d’un examen, en el qual, en el millor dels casos, un 10% de la nota final és valorable en relació a l’actitud, participació i assistència a classe.<br /> Però creieu que és realment objectiu el sistema emprat? Sento tornar-me a repetir, però igual que en les proves d’accés a la universitat, els exàmens que es realitzen durant els estudis, valoren simplement el nivell de memorització que tenen els estudiants respecte un tema concret. Però molt poques vegades són exàmens oberts, de raonament, d’expressar vivències pròpies respecte del tema concret, de resolució de conflictes a partir d’una base teòrica però fonamentada i basada, també, en una base personal de la persona.<br /> Als estudiants no ens interessa memoritzar. El que volem és adquirir recursos per poder-los utilitzar quan necessitem alguna informació. Volem ser persones alfabetitzades en el món de les noves tecnologies, cultural i social. Creiem que el sistema més just d’avaluació és el que ens entén a tots per les nostres peculiaritats, pel nostre passat i que valora els mínims exigibles pel professorat, però d’una manera oberta i clara, facilitant la recerca dels recursos necessaris per a solucionar el conflicte plantejat. Que no siguin exàmens de reescriure els apunts presos a classe, i que realment sigui un treball en el qual als alumnes se’ns plantegi un repte més interessant que el de memoritzar un bloc de fulls, molt interessant, però poc motivador. Llavors és quan tots ens queixem que els estudiants fem massa trampes i fraus en els exàmens. No ho defenso, però és perfectament comprensible. I per combatre això, no n’hi ha prou en separar els estudiants el dia de l’examen, sinó que cal reformular el concepte d’examen, per tal que el fet de portar una “xuleta” resulti tan poc temptador com absurd.<br /> Per altra banda, i reprenent altre cop les paraules del Sr.Bain, el contingut ha de ser marcat pel professor, que per això és professor. I els estudiants, com a estudiants que són, han de fer una escolta activa de tot plegat per formar-se. Però ens equivocaríem en dir que aquests papers són fixes. És responsabilitat de tots que el procés d’aprenentatge sigui un procés atractiu i no només necessari per al futur professional com pot ser-ho ara. Hem de vetllar per a què els estudiants siguin membres actius del seu propi desenvolupament, i que aquesta formació que s’imparteix sigui no només unidireccional, sinó que es realitzi a través del feed-back i la bi-direccionalitat.<br /> Hem d’aconseguir que els estudiants no veiem el fet d’aprovar una assignatura com “bé, perfecte, una assignatura menys...”, sinó com un guany en el nostre coneixement, dotar la matèria de la suficient importància per què sigui una llàstima no poder aprofundir-hi més.<br /> Però és lògic. Ara la societat no vol gent amb coneixement, sinó que vol gent amb titulació, jove, i per tant sense experiència. Tot s’està professionalitzant de tal manera que resulta complicat que trobem situacions com aquelles que a mi m’explicaven quan era més petit, quan existien els aprenents d’ofici, que anaven al propi ofici amb algú expert a aprendre’n. Com sinó s’aprèn? Les carreres haurien d’estar pràcticament al 100% al costat de les professions en qüestió, sempre i quan sigui possible, facilitant un contacte constant de l’estudiant amb allò que està estudiant. El grau d’experimentalitat hauria de ser un requisit bàsic en qualsevol carrera, de manera que les sessions teòriques fossin simplement un complement i reforç a la pràctica i vivència real, i no al revés com succeeix ara, perquè llavors ens trobem en situacions tan kafkianes com la de les autoescoles d’aquí Catalunya, en les quals els propis professors reconeixen que ells t’ensenyen a aprovar l’examen, però que realment aprendre a conduir serà després, quan ja es tingui el carnet i s’estigui sol davant del perill. Nosaltres no volem això.<br /> Per últim dir que el fet de dotar els sistemes universitaris de la participació activa dels estudiants representa fins a quin grau s’està treballant per als estudiants per tal que se sentin a gust en aquest procés. Que no es recordi únicament les festes que es fan a l’època universitària, sinó que tota la universitat pugui ser sentida com a pròpia, tothom pugui treballar-hi per als seus interessos, i per millorar-la. Això és el que realment demostraria que la universitat s’està acostant realment a un model de gestió participatiu i democràtic, en el qual els estudiants no són només els que venen a estudiar i treure’s una carrera, sinó que són els que també poden participar en el procés de construcció de la pròpia universitat. I això encara que a nivell legal és perfectament viable, sovint no es fàcilment realitzable. Tan per manca de motivació dels estudiants, com per les facilitats que s’hi disposen. Ara potser, amb aquest exemple, entendrem que la desafecció per a la universitat que estem trobant en un important sector dels propis estudiants ve originat per la mateixa quantitat de reticències per fer-los partícips reals de tots els seus processos, tan a nivell polític intern de la pròpia universitat, com dins les aules.<br /> <br /> Àdam Bertran i Martínez<br /> Coordinador de Becaris del Consell d’Estudiants<br /> Universitat de Girona<br /> 31-07-2009<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La independència és de tothom]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2298/la-independencia-es-de-tothom</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2298/la-independencia-es-de-tothom</comments>
		<pubDate>Mon, 31 Aug 2009 20:05:00 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/2298/la-independencia-es-de-tothom</guid>
		<description><![CDATA[Tot sovint ens omplim la boca d’independència, però realment sabem què és? Per a qui és?<br /> <br /> La independència és aquesta cosa que des de fa gairabé 300 anys els catalans estem esperant. Pot semblar molt de temps, però no oblidem que no fa pas més de cinc generacions, els nostres avantpassats eren independents.<br /> Aquests avantpassats que van veure robada la seva llibertat, tots ells eren catalans, d’ideologies diferents possiblement, però catalans.<br /> Des de llavors són tots aquests catalans els que han anat traspassant de generació en generació l’espurna de la llibertat, i sempre s’han anat fent accions per tal d’intentar arribar-hi.<br /> <br /> Però que no ens adonem que la independència és una realitat que assolirem tots els catalans en bloc? Mai tindrem una independència d’esquerres o de dretes, la independència serà de tots els catalans! Ha de ser tota la societat que s’uneixi, i deixi l’estèril debat d’esquerra-dreta que ara no ens aportarà res, bàsicament perque continuarem depenent dels partits espanyols, s’anomenin dreta, esquerra, centre,… Sempre dependrem d’una ideologia que més que centrar-se en el progrés d’Espanya, es centren en l’anti-catalanisme, en anar en contra de tots els catalans (independentment siguin d’esquerres o dretes,…).<br /> És per això que la nostra lluita no s’ha d’enfocar en anar en contra d’Espanya, sinó a favor dels interessos de Catalunya. Entrar al tauler de joc amb les mateixes condicions de joc, i estant-ne convençuts que tenim la raó i que estem al mateix nivell que ells.<br /> Hem d’autoconscienciar-nos que la independència la volem per a tots els catalans, i que per tant, els necessitem a tots ells per a poder aconseguir que sigui una independència per a tots, convençuda i merescuda, sense imposicions ni obligacions.<br /> Hem d’aconseguir que el gruix social català demani ser un estat independent. Necessitem la unitat entre totes les forçes socials que pressionin als diferents parlamentaris per tal que tots s’uneixin per a defensar els interessos de Catalunya: la independència.<br /> <br /> Així doncs, ara toca que deixem l’eix esquerra-dreta i ens centrem tots en aconseguir la independència. Després tocarà tornar al debat social, d’infraestructures, sanitari, educatiu,… Com pretenem fer polítiques a favor de Catalunya si estem enmarcats en un estat (Regne d’Espanya) que independentment del color polític que governi en temes que ens afectin a nosaltres sempre ens aniran en contra? Ens hem d’alliberar d’aquest pes que duem a sobre i que no ens beneficia en cap aspecte, pes des de la llibertat, poder fer polítiques realment vàlides per als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, sense por ni justificacions a ningú.<br />]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La torre de Babel/L'informe Pisa]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/528/la-torre-de-babellinforme-pisa</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/528/la-torre-de-babellinforme-pisa</comments>
		<pubDate>Wed, 05 Dec 2007 20:01:06 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/528/la-torre-de-babellinforme-pisa</guid>
		<description><![CDATA[Actualment l&rsquo;informe Pisa &eacute;s un dels m&eacute;s reconeguts i fiables en quant a la valoraci&oacute; del nivell dels estudiants en concepte de coneixement. Aquest estudi doncs, no valora la quantitat de coneixements que disposa cada estudiant, sin&oacute; la qualitat de com el disposa. Dit d&rsquo;una altra manera, com es desenvolupa en suposats pr&agrave;ctics amb aquest coneixement adquirit. <p>L&ograve;gicament, Catalunya ha sortit malparada d&rsquo;aquests estudis. Els motius poden ser diversos, i els analistes tenen feina a explicar aquesta davallada en l&rsquo;educaci&oacute; catalana dels darrers 20 anys. No em serveix atribuir-ho tot a la immigraci&oacute;, perqu&egrave; amb bones pol&iacute;tiques integradores i un bon finan&ccedil;ament aix&ograve; no seria cap &ldquo;problema&rdquo;. On han quedat aquells temps en que Catalunya era una referent en quant a escoles d&rsquo;estiu, amb milers de professors fent jornades formatives,...</p> <p>Segons explica La B&iacute;blia, la Torre de Babel &eacute;s la desencadenant &ldquo;del c&agrave;stig&rdquo; de D&eacute;u sobre la Humanitat per intentar arribar al cel. Lloc on te&ograve;ricament habita el nostre estimat creador (Am&eacute;n). Aquest c&agrave;stig consisteix a dotar a totes les persones de lleng&uuml;es diferents, creant la confusi&oacute; en la humanitat, i el no enteniment entre ells (nosaltres). Fins aleshores, tots parlaven la mateixa llengua. Personalment crec que en la diversitat ling&uuml;&iacute;stica hi ha la riquesa cultural i humana, per&ograve; b&eacute;, la B&iacute;blia mana i aquesta met&agrave;fora em serveix per enlla&ccedil;ar-ho amb l&rsquo;Estudi Pisa d&rsquo;Educaci&oacute;.</p> <p>Tal com a la Torre de Babel, el gran mal eren les lleng&uuml;es, el gran problema que crec que queda reflectit en aquest estudi s&oacute;n tamb&eacute;, les lleng&uuml;es. En sentit contrari evidentment. La gent no t&eacute; bon domini de la seva llengua, viu en un estat continu d&rsquo;atac contra la seva llengua, i no hem d&rsquo;oblidar aquesta tend&egrave;ncia a la no lectura que estem patint. Tot aix&ograve; repercuteix en la comunicaci&oacute; entre mestre - alumne. Repercuteix, per tant, en l&rsquo;educaci&oacute; del nen.</p> <p>Molta gent potser criticar&agrave; aquest punt, per&ograve; crec que queda corroborat pel fet que a Finl&agrave;ndia, el pa&iacute;s que treu millor puntuaci&oacute; en quant a educaci&oacute;, un dels fets al qual s&rsquo;atribueix aquest resultat &eacute;s que els nens tenen domini en tres lleng&uuml;es. A m&eacute;s d&rsquo;una optativa.</p> <p>No s&eacute; qu&egrave; m&eacute;s dir. &Eacute;s molt trist que ens limitem a dir que l&rsquo;educaci&oacute; no &eacute;s important, i que mentre posem consellers de sanitat que son metges, o consellers de treball, que son sindicalistes, posem de consellers d&rsquo;educaci&oacute;...qu&egrave; &eacute;s? N&eacute;t de poeta? </p> <p>Dignifiquem l&rsquo;educaci&oacute;. Sense una societat culturalment preparada, socialment formada i intel&middot;lectualment forta no anirem enlloc.</p> <p>Espero que el nom de PISA, no estigui inspirat en el cas catal&agrave;, i que sigui una manera de camuflar que la nostra educaci&oacute; est&agrave; m&eacute;s torta que la Torre de Pisa.</p> <div>&nbsp;</div> <div>&Agrave;dam Bertran</div>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[La roda de la mentida]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/459/la-roda-de-la-mentida</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/459/la-roda-de-la-mentida</comments>
		<pubDate>Sat, 03 Nov 2007 02:36:35 +0100</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/459/la-roda-de-la-mentida</guid>
		<description><![CDATA[<p class="MsoNormal">Com s&iacute; d'un joc es tract&eacute;s, aquests neo-dem&ograve;crates de pa sucat amb oli ens fan creure una cosa o una altra.<br /> Primer de tot, ens acceptaran l'Estatut que surti aprovat pel Parlament de Catalunya. Publicaran les balances fiscals. Arreglaran el d&egrave;ficit en infraestructures de Catalunya.<br /> Ja hem vist com tot aix&ograve; ho han complert a la perfecci&oacute;. De tota manera, aix&ograve; no &eacute;s tot. Ara ens volien fer creure que els terroristes islamistes tamb&eacute; lluitaven per la independ&egrave;ncia d'Euskal Herria. Al m&eacute;s pur estil de les pel&middot;l&iacute;cules de cowboys, atracant als trens. Ens volen fer creure que realment va ser ETA qui va col&middot;locar les bombes en aquells trens, pagant a uns mercenaris incivilitzats, que al ser descoberts i no poder fugir van fer-se esclatar.</p> <p class="MsoNormal">Qu&egrave; es pensen? Qu&egrave; &eacute;s una partida de ping-pong, a veure qui la diu m&eacute;s grossa? Guanyarien tots dos, i &eacute;s que mentre uns neguen haver dit res semblant a l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una conspiraci&oacute; ETA/Al-Qaeda. Els altres neguen haver dit mai que demanarien la nul&middot;litat del judici de Llu&iacute;s Companys.</p> <p class="MsoNormal">Entre partida i partida, podrien consultar l&rsquo;hemeroteca, que per aix&ograve; existeix, i com a m&iacute;nim seguir un mateix fil argumental, que de vegades sembla que mirem quatre pel&middot;l&iacute;cules diferents. Aix&ograve; s&iacute;, del mateix director.</p> <p class="MsoNormal">&Agrave;dam Bertran</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[A què estem jugant senyors?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/446/a-que-estem-jugant-senyors</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/446/a-que-estem-jugant-senyors</comments>
		<pubDate>Fri, 26 Oct 2007 16:00:57 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/446/a-que-estem-jugant-senyors</guid>
		<description><![CDATA[<p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Tal manera com els maltractats senten la necessitat de quedar-se amb els seus maltractadors, o aquells que s&oacute;n segrestats arriben a encarinyar-se amb els seu captivador, la nostra societat se sent presonera d&rsquo;un ens propi de l&rsquo;imaginari col&middot;lectiu de cadasc&uacute;.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">De quina altra manera s&rsquo;explica que Catalunya no surti al carrer a protestar contra la no-gesti&oacute; que s&rsquo;est&agrave; duent a terme a les nostres infrastructures? Com pot ser que Catalunya no digui res quan 160.000 treballadors han d&rsquo;arribar tard a la seva feina per un problema m&eacute;s que previst? Aix&ograve; repercuteix a l&rsquo;economia de cada persona afectada, per&ograve; tamb&eacute; a l&rsquo;economia de les empreses, i dels usuaris d&rsquo;aquestes empreses. Catalunya en surt afectada. </p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No nom&eacute;s aix&ograve;. Com es possible que a l&rsquo;aeroport es posin a les nou del mat&iacute; a fer feines de manteniment dels panells electr&ograve;nics informatius? Cap altre aeroport del m&oacute;n necessita fer aquest manteniment, i si ho fa t&eacute; previst un sistema alternatiu per tal de no perjudicar als milers de viatgers que no sabien per on havien d&rsquo;embarcar, l&rsquo;hora,...</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com &eacute;s possible que en plena sortida de vacances, Catalunya quedi col&middot;lapsada a les carreteres? M&eacute;s de setanta quil&ograve;metres de retencions gr&agrave;cies a l&rsquo;inefic&agrave;cia d&rsquo;alg&uacute;....no s&eacute; ben b&eacute; qui.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Com &eacute;s possible que Barcelona quedi immersa en la obscuritat, i encara hagi de ser la Generalitat qui demani a la gent que vagi a reclamar a l&rsquo;empresa en q&uuml;esti&oacute;.</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">A qu&egrave; estem jugant senyor? A qu&egrave; esperem per sortir al carrer a dir que estem ben farts. Que volem ser un pa&iacute;s normal, en que les coses que tenim funcionin. I les que no tenim, tampoc tenim pressa per fer-ho. Millor fer-ho b&eacute; des d&rsquo;un comen&ccedil;ament, i estalviar-nos m&eacute;s entrebancs. Perqu&egrave; no ens queixem? Ens tenen domesticats? Tenim por? No patim per aix&ograve; ehh!! La Constituci&oacute; ens dona aquest dret!</p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><o:p>&nbsp;</o:p></p> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify;">&Agrave;dam Bertran</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Incongruències, TGV o AVE?]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/432/incongruencies-tgv-o-ave</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/432/incongruencies-tgv-o-ave</comments>
		<pubDate>Wed, 24 Oct 2007 08:00:16 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/432/incongruencies-tgv-o-ave</guid>
		<description><![CDATA[<p class="MsoNormal">Molts de vosaltres haureu sentit anomenar de diverses maneres aquest tren que diuen que va tan r&agrave;pid i que algun dia arribar&agrave; fins a Barcelona i m&eacute;s enll&agrave;.<br /> Aquest tren, en catal&agrave; s'anomena Tren de Gran Velocitat (TGV). Aix&ograve; no &eacute;s per portar la contraria ni res semblant. Simplement &eacute;s la manera en que els que utilitzem aquesta llengua expressem el que representen aquestes paraules.<br /> El m&eacute;s sorprenent &eacute;s que molt poques vegades s'ha sentit aquesta nomenclatura per a referir-se al tren (o TAV: Tren d'Alta Velocitat). Tot sovint el sentim anomenar AVE. AVE s&iacute;, AVE.<br /> Aix&ograve; no &eacute;s perqu&egrave; provingui de l'antiga roma: Ave C&egrave;sar. No, no, prov&eacute; de l'actual Espanya, que s'ha ficar al cap que els catalans ens cal un tren r&agrave;pid per fer les nostres coses. &Eacute;s en espanyol que aquest tren s'anomena <em>Alta Velocidad Espa&ntilde;ola,</em> amb les seves corresponents sigles, AVE.<br /> La meva pregunta, lluny de tot aix&ograve; &eacute;s, perqu&egrave; pels mitjans catalans (Televisi&oacute; de Catalunya, El Peri&oacute;dico,...) utilitzen la denominaci&oacute; en castell&agrave;, quan en catal&agrave; disposem de dos noms perfectament v&agrave;lids? Potser tamb&eacute; &eacute;s que la influ&egrave;ncia del castell&agrave; va tan r&agrave;pid com el tren(quan estigui en funcionament, perqu&egrave; les obres....)?<br /> Qui sap, potser es pensen que el catal&agrave; no &eacute;s apte per expressar qualsevol cosa, i per aix&ograve; requereixen del castell&agrave;. Doncs senyores i senyors d'aquests mitjans p&uacute;blics, em sembla molt b&eacute; que tinguin el seu llibre d'estil i les seves coses, per&ograve; no sigueu babaus, som els catalans que mirem Televisi&oacute; de Catalunya, som els catalans que llegim el Peri&oacute;dico (el de color blau, en catal&agrave;), perqu&egrave; no ho feu dirigit als catalans, i deixeu d&rsquo;emmirallar-vos amb els espanyols, que al cap i a la fi, ni us compren, ni us miren, i no fan m&eacute;s que criticar-vos?<br /> Caram com dona de s&iacute; un simple tren....<br /> <br /> <br /> &Agrave;dam Bertran</p>]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Maragall, no paga la quota]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/431/maragall-no-paga-la-quota</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/431/maragall-no-paga-la-quota</comments>
		<pubDate>Fri, 19 Oct 2007 18:43:26 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/431/maragall-no-paga-la-quota</guid>
		<description><![CDATA[El nostre expresident de la Generalitat de Catalunya, en Pasqual Maragall ha fet unes declaracions un xic esperades. Tothom s'ho imaginava, per&ograve; poca gent gosava dir-ho. Efectivament, Pascual Maragall no paga la quota de militant del PSC.<br /> D'aqu&iacute; podem deduir que ja ha deixat de ser militant del partit amb el qual va ser alcalde de Barcelona i president de la Generalitat de Catalunya.<br /> Ara b&eacute;, la pregunta que ens fem tots &eacute;s...perqu&egrave;? Perqu&egrave; ha deixat de ser militant de PSC? Perqu&egrave; ha decidit dir-ho precisament avui? Perqu&egrave; d'aquestes darreres declaracions en contra del que ell havia defensat?<br /> <br /> Possiblement mai no descobrirem la resposta, o com ja ens t&eacute; acostumats, ho descobrirem quan ell decideixi i ens torni a sorprendre amb noves declaracions carregant-se qui sap qu&egrave;. Potser torni a ser l'estatut(malgrat haver demanat a la societat catalana que el vot&eacute;ssim), potser torni a ser en Zapatero (malgrat haver reconegut que ell el va votar), potser torni a ser el partit socialista (en que ha militat tants anys...entre d'altres coses), potser......Podrien ser tantes coses.....<br /> <br /> La meva conclusi&oacute; davant de tot aquest desori pol&iacute;tic propiciat pel que va ser el m&agrave;xim representant d'aquest pa&iacute;s, &eacute;s ben senzilla. Ell va ser president, ell va tenir el poder i la capacitat de poder canviar totes aquestes coses. Ell va tenir la capacitat de dir que aquest estatut era una enganyifa, ell va ser qui el va promoure, per tant qui tenia l'&uacute;ltima paraula. I doncs, perqu&egrave; no ho va fer? Qu&egrave; vol reclamar ara si quan ho havia de fer, no ho va fer...<br /> <br /> Potser a la classe pol&iacute;tica catalana li falta una mica m&eacute;s de dignitat i menys d'hipocresia...<br /> <br /> &Agrave;dam Bertran]]></description>
	</item>

	<item>
		<title><![CDATA[Passió per escriure]]></title>
		<link>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/423/passio-per-escriure</link>
		<comments>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/423/passio-per-escriure</comments>
		<pubDate>Thu, 18 Oct 2007 12:17:59 +0200</pubDate>
		<dc:creator><![CDATA[Àdam Bertran]]></dc:creator>
		<guid>https://indirecte.larepublica.cat/adam-bertran/blog/423/passio-per-escriure</guid>
		<description><![CDATA[<div>Bones.</div> <div>Suposo que aquesta &eacute;s la millor manera de presentar-me. No s&oacute;c un teclat, ni tan sols un ordinador. S&oacute;c una persona humana, resident a una petita zona d'Europa anomenada Catalunya. Dic petita perqu&egrave; en quant a extensi&oacute; no &eacute;s excessivament gran, tot i aix&iacute; crec que &eacute;s una gran naci&oacute;.</div> <div>Fa m&eacute;s d'un any que tinc bloc personal i escric sobre temes ben diversos. Darrerament nom&eacute;s escric hist&ograve;ries fict&iacute;cies sobre l'amor, el desamor,... Ara per&ograve;, tinc una nova oportunitat. Escriure sobre els problemes de la vida quotidiana, conflictes del dia a dia, i explicar situacions personals que cregui que poden ser del vostre inter&egrave;s. Qui sap, potser ho aconsegueixo!</div> <div>Com haureu llegit em dic &Agrave;dam Bertran, s&oacute;c de Lloret de Mar i tinc vint anys, i avui mig any i dos dies despr&eacute;s de l'inici d'aquest diari digital estreno el bloc.</div> <div>Fins aviat,</div> <div>&Agrave;dam Bertran</div>]]></description>
	</item>

</channel>
</rss>
