https://indirecte.larepublica.cat/21gener/ Mon, 03 Sep 2007 05:00:00 +0200 ca https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/293/pinotxo-i-les-balances-fiscals https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/293/pinotxo-i-les-balances-fiscals Mon, 03 Sep 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/293/pinotxo-i-les-balances-fiscals Observatori del Finançament de Catalunya (OFC), tant pel que fa al sistema de finançament de la Generalitat de Catalunya, el dèficit fiscal (que és una conseqüència d’un mal model de finançament) com a les inversions de l’Estat a Catalunya.

Avui us volem recomanar un article que, sota el títol “Zapatero, balances fiscals i excuses de mal pagador”, podeu trobar a l’apartat de “Mentides oficials” de la web esmentada. És demolidor. Us adjuntem l’article (els fitxers esmentats en el text els podeu consultar visitant el web de l'OFC).

“Una de les demandes històriques de la societat catalana al Govern de l’Estat ha estat que es publiquin de manera oficial les balances fiscals de Catalunya amb la resta de l’Estat espanyol. Tant CiU com ERC han demanat en diferents ocasions en seu parlamentària que es publiquin les balances fiscals, i fins i tot existeixen diferents mandats parlamentaris aprovats per les Corts Generals que insten al govern d’Espanya a fer-ho.

Això no obstant, fins al moment actual, ja governi el PSOE o el PP, s’han negat a complir amb el desig de la societat catalana de conèixer el saldo fiscal de Catalunya amb Espanya i han incomplert flagrantment els mandats del propi Parlament espanyol.

En aquest sentit, el passat 30 de maig de 2007 el diputat d’ERC Agustí Cerdà va preguntar al president Rodríguez Zapatero si compliria amb els diferents mandats parlamentaris que insten al Govern a publicar les balances fiscals. La resposta del president del Govern fou antològica: “Señor Cerdà, el pasado 28 de octubre de 2006 el Instituto de Estudios Fiscales, dependiente del Ministerio de Economía y Hacienda, remitió al Senado el informe sobre metodología de cálculo de las balanzas fiscales, elaborado por un grupo de expertos formado por académicos y representantes de la Administración. (...) El grupo ha ofrecido una guía metodológica para la elaboración de balanzas fiscales. (...) El grupo no ha podido alcanzar aún una metodología única, como les solicitaba la resolución del Congreso, pero sí ha sabido reducir las disparidades y ofrecer por primera vez, en un debate que ya tiene casi quince años, un punto de partida sólido para seguir avanzando. Toca ahora seguir trabajando sobre esa base, tal y como planteaban las resoluciones a las que usted hace referencia”.

Després de la rèplica del diputat Cerdà, el president del Govern va concloure amb una frase espectacular: “Seguiremos intentándolo con el objetivo de cumplir la resolución parlamentaria en esta cuestión”.

Cal fer, no obstant, un aclariment important a les paraules del president del Govern, atès que el grup de treball per elaborar una metodologia de càlcul de les balances fiscals conclou que hi ha dues possibles metodologies per al càlcul de les balances fiscals: l’enfocament del flux monetari (el correcte des del nostre punt de vista) i l’enfocament càrrega-benefici. No és de rebut que el president es negui a calcular les balances fiscals basant-se en que no hi una sola metodologia, atès que seria extremadament senzill calcular-les amb els dos enfocaments i explicar a la ciutadania que significa cadascun d’ells. En definitiva, una vegada més excuses de mal pagador i un nou intent de marejar la perdiu per no respondre a les demandes de la societat catalana”.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/253/hispasat-abertis-la-caixa-i-el-centralisme-espanyol https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/253/hispasat-abertis-la-caixa-i-el-centralisme-espanyol Wed, 25 Jul 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/253/hispasat-abertis-la-caixa-i-el-centralisme-espanyol
Amb els anys, però, el distanciament entre Madrid i Barcelona en afers empresarials ha anat en augment i ara mateix es pot parlar ja d’abisme. El cas d’Endesa ha estat exemplar, i malgrat que la Caixa hagi practicat una política d’espanyolitat de pedra picada, segueix sent vista com un mal company, gens de fiar. Mirin sinó el cas d’Abertis amb Hispasat. Hispasat, l’operadora espanyola de satèl·lits, està controlada per un grup d’accionistes privats entre els quals hi ha BBVA, Telefónica i Auna, que en controlen un 40%. Eutelsat, l’operador francès de satèl·lits, en té un 27%. Què hi fan els francesos a Hispasat? Els hi va convidar en José María Aznar a ser-hi ja fa uns anys. Doncs bé, des de fa uns mesos, els socis privats espanyols han decidit plegar i cobrar. El govern espanyol no troba un recanvi per a aquests accionistes. Bé, només en troba un, Abertis, la participada de comunicacions i infraestructures de la Caixa, que vol comprar aquest 40%. Per a l’empresa que dirigeix Salvador Alemany, que ja té un 32% de la francesa Eutelsat, i que també té Abertis Telecom –que controla la senyal de televisió terrestre- la compra d’aquestes accions té sentit i és estratègica. Però no li volen vendre.

La situació al consell de ministres, que ha d’aprovar la venda, és patètica. Tots els ministres menys un –Joan Clos- es neguen a l’entrada d’Abertis a Hispasat. I com que són gent moderna uns aposten perquè l’estat recompri l’operadora –en la línia del que està fent la Rússia de Vladimir Putin amb les empreses energètiques. D’altres, més liberals, proposen que surti a borsa i que la compri qui sigui. Qui sigui menys Abertis. El més divertit és que, fent una curiosa elipsi, asseguren que l’entrada d’Abertis implicaria la presa de control per part dels francesos d’Eutelsat. No expliquen com, ni perquè tenen aquesta por. Però és un neguit que no han tingut mai amb Telefónica, ni amb el BBVA, ni tampoc amb els hipotètics taurons financers que una possible sortida a borsa pugui atraure.

No volen a Abertis i punt. I perquè quedi clar han tret el Sant Cristo Gros. El dilluns 17 de juliol, el diari El País “filtrava” una nota del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) en el que aquest organisme assegura que l’entrada d’Abertis significa la pèrdua per a Espanya del control de les comunicacions per satèl·lit! Així de bèstia. A la Caixa no se’n saben avenir, ells que són una força tranquil·la i espanyola, que han ofert tota mena de garanties de sindicació de les accions, de no participar en les decisions estratègiques, res de res. I al·lucinen. Perquè la França jacobina i ultracentralista mai no els va posar cap pega per entrar a Eutelsat.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/245/agencia-tributaria-de-catalunya-optimisme-poc-justificat https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/245/agencia-tributaria-de-catalunya-optimisme-poc-justificat Wed, 18 Jul 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/245/agencia-tributaria-de-catalunya-optimisme-poc-justificat
La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció dels altres impostos (societats, IVA, IRPF o impostos especials, que són els realment importants) segueix corresponent a l’Administració Tributària de l’Estat. L’Estat pot delegar en la Generalitat algun d’aquests aspectes d’un o més impostos i per fer-ho, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor de l’Estatut, s’ha de constituir un consorci o un ens equivalent, amb participació paritària de l’Agència Estatal d’Administració Tributària i l’Agència Tributària de Catalunya. Aquest Consorci es pot transformar en l’Administració Tributària de Catalunya (art. 204.2 de l’Estatut).

Per tant, el realment important és la forma que tingui el Consorci. Tenen raó els senyors Mas i Castells quan diuen que aquest Consorci podria recaptar tots els impostos que es paguen a Catalunya, però l’Estatut deixa clar que això dependrà de la voluntat de l’Estat. I l’Estat, mitjançant el ministre Solbes, ja es va pronunciar el mateix dia 11 de juliol a la tarda de manera taxativa i va llençar una bona dosi d’aigua al vi: “Respeto enormemente lo que se ha aprobado en el Parlament, pero tengo que cumplir lo que se ha aprobado en el Parlamento español, que es el Estatut, y aplicar lo que está en el Estatut, que es un consorcio que permita aumentar la cooperación entre administraciones”. I cooperar, tant segons el Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua com el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, no significa recaptar.

Malauradament el ministre Solbes té raó i serà l’Estat qui decideixi quines són les funcions que tindrà l’esmentat Consorci. Per tant, probablement l’entusiasme dels senyors Castells i Mas serà inexorablement rebaixat per l’Estat i l’Agència Estatal d’Administració Tributària quan es negociï la creació del Consorci.

P.S. La majoria de diaris el dia 12 de juliol es van fer ressò de la llei de creació de l’Agència Tributària de Catalunya i, a partir d’unes dades proporcionades pel Departament d’Economia i Finances, afirmaven que l’Agència recaptarà el 40% dels ingressos tributaris de la Generalitat. Això és cert, però també s’hauria d’explicar que l’Agència sols recaptarà el 15% del total d’impostos (sense incloure els locals). Això s’explica pel fet que entre els ingressos tributaris de la Generalitat no s’hi inclou 67% del IRPF, el 65% de l’IVA, el 60% dels impostos especials i el 100% de l’impost de societats que se’ls queda l’Estat.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/231/zapatero-ens-pren-el-pel https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/231/zapatero-ens-pren-el-pel Wed, 11 Jul 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/231/zapatero-ens-pren-el-pel
Oblida, però, el president que en els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2007, el seu Govern ha incomplert flagrantment la disposició addicional tercera de l’Estatut. En efecte, segons els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2007, Catalunya rebrà el 13,9% (i no el 18,8% recollit en l’Estatut) de la inversió regionalitzada que realitzarà l’Estat en les comunitats autònomes. En el primer any d’aplicació de l’Estatut, l’esforç inversor realitzat directament per l’Estat a Catalunya disminuirà en relació a l’any 2006 (amb una inversió pressupostada del 14,6% a Catalunya) i serà el més baix dels darrers sis anys. En aquest sentit, us convidem a visitar l’Observatori del Finançament de Catalunya on s’explica fil per randa l’incompliment de l’Estat pel que fa a les inversions contemplades en l’Estatut.

Zapatero s’ha superat a ell mateix. Fins ara prometia coses als catalans que després incomplia, però és que en el tema de les infraestructures va més enllà: es compromet a complir una cosa que ja ha incomplert!!!


P.S.1: La darrera promesa de Zapatero (durant el debat anomenat “del estado de la Nación”, s’entén que l’espanyola) ha estat la de traspassar rodalies RENFE (amb les inversions necessàries per al seu digne funcionament) el proper mes de gener a la Generalitat de Catalunya. Ens tornarà a aixecar la camisa? (s’admeten apostes).

P.S.2: D’altra banda, en aquest debat també es va acordar que es revisaria el càlcul de les inversions que s’han d’efectuar a Catalunya. En tot cas, Zapatero té mala memòria ja que a l’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any 2007 (el desembre de 2006) la disposició addicional 57 ja contemplava que s’havia de revisar la definició d’infraestructures que havia emprat l’Estat per complir amb la disposició addicional tercera de l’Estatut de Catalunya. Llegeixi el BOE senyor Zapatero!!!]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/216/als-socialistes-no-sels-pot-fiar https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/216/als-socialistes-no-sels-pot-fiar Wed, 04 Jul 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/216/als-socialistes-no-sels-pot-fiar
Aquest consell del president Pujol també l’haurien d’escoltar els dirigents d’ERC, atès que els socialistes (els d’aquí i els d’allà) ni tan sols es dignen a publicar les balances fiscals, tan demandades per la bona gent del país.

Què farà ERC quan es negociï el nou sistema de finançament si aquest no soluciona l’escandalós dèficit fiscal de Catalunya? I si l’Estat en els nous Pressupostos Generals de l’Estat incompleix (amb el vist-i-plau del conseller Castells), com l’any passat, la disposició addicional tercera de l’Estatut referida a les inversions que l’Estat ha de realitzar a Catalunya?

Des del Col·lectiu 21 de gener opinem que ERC hauria de demanar com a mínim “una paga i senyal” als socialistes catalans: que el Govern de la Generalitat posi en marxa una campanya de publicitat potent en la qual s’expliqui fil pel randa l’espoli fiscal al que l’Estat espanyol sotmet a Catalunya. Explicant, per exemple, que el dèficit fiscal provoca que no es pugui invertir suficientment en la sanitat pública, en escoles o en infraestructures que assegurin el futur de l’economia catalana.

Si tots els catalans fóssim conscients de la magnitud de la tragèdia, el vot independentista al nostre país augmentaria exponencialment!!!]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/199/montilla-la-caixa-i-els-empresaris-catalans https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/199/montilla-la-caixa-i-els-empresaris-catalans Thu, 28 Jun 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/199/montilla-la-caixa-i-els-empresaris-catalans
L'empresariat català és avui un univers heterogeni que comprèn des de sectors clarament orientats a l'economia productiva -representats, entre d'altres, però no només, per patronals com Cecot-, fins a d'altres vinculats al poder financer. Els primers estan més sensibilitzats per les mancances del país, la manca d’infraestructures, el finançament, etc. Els altres, contràriament, orienten els seus esforços a obtenir rendes en forma de monopoli cedit per l'administració, perquè treballen, en la majoria de casos, en sectors regulats. Qui millor representa aquest segon sector és l'actual cúpula de la Caixa –Ricardo Fornesa, Isidre Fainé- i els seus satèl·lits, José Manuel Lara, Javier Godó, Leopoldo Rodés, Joan Rosell o Miquel Valls, dels qui el millor que es pot dir és que controlen tot el que passa a Barcelona.

Aquest grup, més algun propietari d'empresa familiar, són els que fan i desfan a l'economia catalana des de fa anys (ara donen el seu suport a l’Estatut, setmanes després “entreguen” Maragall a Zapatero en un dinar a Vilassar i proposen a Artur Mas). El seu interès ha estat sempre el connectar directament amb el poder madrileny -l'administratiu i el financer- i mai, mai, han treballat tenint com a referència el país.

Els elogis de Lara cap a Montilla -contraposats a les crítiques que en el seu moment va merèixer Pasqual Maragall- reflecteixen les preferències d'aquest nucli empresarial pel menys exigent dels presidents de la Generalitat contemporània. No és que Montilla no sàpiga què és el poder econòmic, sinó que el seu projecte de país difereix poc del d'aquests empresaris, que no és altre que el manteniment de l’statu quo, la "conllevancia". O, qui dia passa, any empeny.

Les primeres víctimes d’aquest moviment pragmàtic han estat els convergents, que ja no són vistos com l’alternativa a curt termini. Però de damnificats n’hi ha a totes bandes, també al PSC. Des dels seus inicis, el PSC va tenir al seu costat un petit nucli de gent ben connectada, advocats, economistes, gestors que, per raons d'origen social, havien estat identificats amb el maragallisme, en realitat un magma molt més heterogeni del que semblava.

La pressa de la cúpula de la Caixa per avançar la successió de Ricardo Fornesa en la presidència -tenia encara dos anys de temps per fer-ho- ha estat la manera de barrar el pas a socialistes tan notoris com Narcís Serra o Jordi Mercader, que aspiraven a fer-se forts al si de la Caixa. L'operació ha estat beneïda pel propi Montilla, que d'aquesta manera dóna un pas més en el procés de depuració del seu propi partit, al temps que s’assegura un diàleg directe amb el poder econòmic. El PSC de Montilla té un llarg historial de relacions amb el poder econòmic, sempre des d’administracions menors. Es tracta d'unes relacions que es poden qualificar de còmodes per les dues bandes. El PSC montillista mai no ha pretès arrabassar el protagonisme al poder econòmic ni condicionar-ne la seva existència o el seu comportament. Se situa sempre en una posició subalterna. El montillisme és, en aquest sentit, una alternativa barata, una low-cost de la política sense poder real ni projecte de canvi en cap direcció. És l’alternativa administrativista, ara però sense tecnòcrates. El somni per a empresaris que només pensen en Madrid.

Els que van quedar amb la boca oberta el dia que Lara va elogiar Montilla –i que gairebé se’ls desencaixa la mandíbula quan l’editor va rebre dies després la Creu de Sant Jordi- ja la poden tancar. En veurem unes quantes més d’aquestes. Això sí, entre badall i badall.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/180/cornuts-i-pagar-el-beure https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/180/cornuts-i-pagar-el-beure Tue, 19 Jun 2007 16:09:44 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/180/cornuts-i-pagar-el-beure
Un pare de família amb tres fills, amb un pis valorat en 400.000 euros, un apartament valorat en 300.000 euros i 100.000 euros en diferents comptes, té la desgràcia de morir a Tortosa. Els seus hereus hauran de pagar 6.255 euros en concepte d’impost de successions i donacions. En canvi, uns quilòmetres més avall, per exemple, a la bonica vila de Vinaròs, els hereus haurien pagat 27 euros.

A Palència, en aquest mateix cas, els hereus haurien pagat 9 miserables euros, a Santander 16 euros i a Madrid 101 euros. En canvi, a Andalusia (8.509 euros), Extremadura (8.280 euros) i Galícia (6.515 euros) els hereus encara pagarien, per una vegada i sense que serveixi de precedent, més que a Catalunya.

Com és possible que existeixin aquestes diferències tan grans? L’impost de successions i donacions és un dels impostos que les comunitats autònomes tenen cedit i, per tant, poden modificar-lo com considerin convenient i algunes d’elles han decidit pràcticament eliminar-lo. Fins aquí cap problema, cada territori amb els seus diners que faci el que consideri més oportú, però el realment preocupant és que mentre a Catalunya paguem un elevat impost de successions i donacions i patim un dèficit fiscal escandalós (2.704 euros per habitant l’any 2005), altres comunitats autònomes han decidit suprimir aquest impost però simultàniament tenen superàvit fiscal amb l’Estat (gràcies en bona part als impostos recaptats a Catalunya). Un dels casos més espectaculars és sens dubte Castella i Lleó, atès que han decidit pràcticament suprimir l’impost de successions i donacions, però simultàniament l’any 2005 aquesta comunitat tenia un superàvit fiscal amb la resta de l’Estat de 2.654 euros per habitant.

Els catalans ens ho hauríem de fer mirar! Cornuts i pagar el beure!

P.S.: Des del Col·lectiu 21 de gener volem aclarir que no som partidaris de suprimir l’impost de successions i donacions, però creiem que necessita ser revisat a fons (i no precisament en la línia que defensa el conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya).]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/166/limma-i-el-joan-desquerres-de-debo https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/166/limma-i-el-joan-desquerres-de-debo Wed, 13 Jun 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/166/limma-i-el-joan-desquerres-de-debo És molt còmode, però també d’un gran cinisme, declarar-se antisistema amb aquest nivell d’ingressos i un cotxe oficial (s’entén que un pel Joan i un altre per l’Imma) a la porta. Encara és més escandalós quan les xifres de l’Agència Tributària espanyola assenyalen que el 49,7% dels assalariats catalans es poden considerar mileuristes, atès que cobren com a màxim 1.000 euros bruts mensuals (per 14 pagues). En el cas de les dones assalariades, el percentatge de mileuristes encara és més elevat, atès que s’enlaira fins el 61,3%. I aquests percentatges, malauradament, encara són més alts entre els més joves, fet que provoca que tinguin grans dificultats per emancipar-se.

Per tant, Imma, una mica de decència i no et declaris antisistema cobrant del sector públic un sou elevadíssim, que en el món privat ni tan sols podries somiar cobrar-lo. A més, en una entrevista durant la campanya electoral de les municipals vas afirmar que el Joan i tu pagueu una hipoteca de 1.700 euros mensuals. Dóna gràcies a Déu (o en teu cas Imma, potser a Iosiv Stalin, que tenia com a veritable cognom Djugashvili i que fou secretari general del Partit Bolxevic des de 1922 a 1953, així com primer ministre i generalíssim dels exèrcits bolxevics de 1941 a 1953), ja que moltes parelles catalanes ni tan sols guanyen entre els dos aquesta quantitat cada mes.

L’Imma i el Joan, d’esquerres de debò? Inclús plantejar-se la pregunta és un sarcasme! Seria millor dir, l’Imma i el Joan, uns espavilats de debò!]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/142/deficit-fiscal-19.177-milions-deuros https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/142/deficit-fiscal-19.177-milions-deuros Wed, 06 Jun 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/142/deficit-fiscal-19.177-milions-deuros Observatori del Finançament de Catalunya.

Com es diu en l’article es tracta d’una web “que pretén informar sobre el desplegament de l'Estatut en matèria de finançament i analitzar el resultat obtingut en el procés de negociació”. Aprofita l’autora també per presentar-nos una primícia: “el dèficit fiscal de Catalunya el 2005 va ser de 19.177 milions d'euros, que equival a 2.704 € per habitant i a un 10,5% del PIB de Catalunya”.

A continuació reproduïm l’article que abans esmentàvem:
“Ara fa un any un grup d'economistes vam impulsar el manifest Economistes pel No, on defensàvem el "no" a l'Estatut, perquè no resolia el greu problema del dèficit fiscal de Catalunya. Tanmateix, l'Estatut fou aprovat i, per tant, sigui quina sigui la retallada que en faci el Constitucional, caldrà seguir negociant el finançament al Congrés de Diputats. La mobilització de la societat civil segueix sent fonamental. D'una banda, per pressionar els partits polítics catalans en aquesta negociació i, de l'altra, per denunciar els acords insuficients. Perquè no ens venguin, com han fet en el passat, gat per llebre, i perquè els catalans siguem conscients de la magnitud de la tragèdia. Per contribuir a aquesta mobilització neix l'Observatori del Finançament de Catalunya (www.ofc.cat), una web que pretén informar sobre el desplegament de l'Estatut en matèria de finançament i analitzar el resultat obtingut en el procés de negociació. L'Observatori ofereix una primera dada, que constitueix una primícia: el dèficit fiscal de Catalunya el 2005 va ser de 19.177 milions d'euros, que equival a 2.704 € per habitant i a un 10,5% del PIB de Catalunya. La Fundación de las Cajas de Ahorros Confederadas (Funcas) que estimava les balances fiscals de les comunitats autònomes va decidir l'any 2004 deixar de publicar-les. Tot i així, a partir de la informació que subministren en les seves estadístiques anuals, l'economista Jordi Pons va fer fa uns mesos una estimació de la balança fiscal per al 2005, i l'ha cedit a l'Observatori”

Des del Col·lectiu 21 de gener volem felicitar a la professora Paluzie per aquesta bona iniciativa i convidar-vos a que visiteu la pàgina web www.ofc.cat. Quedareu esparverats per la magnitud de la tragèdia!]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/124/els-ous-rossos-i-grossos-i-la-gallina-del-quico https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/124/els-ous-rossos-i-grossos-i-la-gallina-del-quico Wed, 30 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/124/els-ous-rossos-i-grossos-i-la-gallina-del-quico
Prova de l’entusiasme convergent fou l’article que va publicar el diputat Francesc Homs i Molist (conegut popularment com a “Quico” Homs) a l’Avui, el 31 de gener de 2006, titulat “Tenim la gallina!” (pàg. 22) defensant el finançament pactat a la Moncloa per Mas i Rodríguez Zapatero. A continuació reproduïm el primer paràgraf d’aquest article:

“Per fer pedagogia sobre el model de finançament fa mesos que utilitzo una metàfora. Explico que fa prop de 300 anys ens van robar la gallina, una gallina que era ponedora i que feia ous rossos i grossos. Des d’aleshores ens la tenen, pobreta gallina, presa i en una gàbia, ben vigilada per cert. Nosaltres, que ens la sentim com la nostra filla, li enviem dia sí dia també blat de moro del més bo. I, a canvi, els vigilants de la gallina ens donen un cistell amb els ous que necessitem per passar el mes”

Més enllà d’aquesta curiosa i desafortunada dissertació sobre la gallina ponedora, el blat de moro i els ous rossos i grossos, en “Quico” Homs defensava que Catalunya podria arribar a guanyar amb el nou model de finançament que sorgia de l’Estatut fins a 5.128 milions d’euros.

Respecte a aquesta qüestió, a l’espai dedicat al nostre col·lectiu podeu trobar dos articles sota el títol “Els comptes clars, que no ens enganyin” (I: Els fets i II: ‘El negocio de Roberto y las cabras’), en els quals s’explica fil per randa com funciona l’actual model de finançament i com funcionarà el model que pot sorgir de l’Estatut. En la nostra opinió, el model de finançament que sorgirà del nou Estatut serà bàsicament el mateix que fins ara (en la terminologia del “Quico”, la gallina ponedora continuarà presa a la gàbia i ben vigilada) i, en el límit, l’augment de diners per a la Generalitat de Catalunya podria ser exactament igual a 0 euros (novament en la terminologia del diputat Homs, no ens donaran més ous i seguirem enviant blat de moro del més bo per alimentar a la pobreta gallina). Per tant, senyor diputat, on són la gallina ponedora, els ous grossos i rossos i, especialment, els 5.128 milions d’euros?]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/108/mama-per-que-ens-roben-els-espanyols https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/108/mama-per-que-ens-roben-els-espanyols Wed, 23 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/108/mama-per-que-ens-roben-els-espanyols
El realment interessant d’aquesta anècdota, explicada per la mare del Pol a un dels integrants del nostre col·lectiu, és que inclús un nen d’11 anys intueix que passa alguna cosa estranya que no ens volen explicar en la relació fiscal entre Catalunya i l’Estat espanyol, mentre que una part molt notable dels polítics i de l’empresariat del nostre país opten per amagar el cap sota l’ala i prefereixen no parlar d’aquest tema. Els ciutadans de Catalunya agrairíem que des del govern de la Generalitat i dels principals polítics s’expliqués, sense falses demagògies, quina és la magnitud de la tragèdia i que es presentessin propostes per intentar solucionar el dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol, que sens dubte condiciona, de manera molt negativa, tant el creixement econòmic del nostre país com la cohesió social entre el catalans.

D’altra banda, també seria interessant que els empresaris que es van reunir, com si fos un aquelarre, a l’IESE fa unes setmanes per reclamar la cessió (encara no ens ha quedat clar si sols de la gestió, de la capacitat per prendre decisions o de la propietat) de l’aeroport del Prat, també es reunissin per reclamar un finançament més just per al nostre país o, en cas contrari, creurem que han arribat a la conclusió que, fent una reunió-aquelarre per protestar per la situació del Prat, ja han complert amb el país pels propers 20 anys.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/86/honorable-conseller-no-distorsioni-la-realitat https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/86/honorable-conseller-no-distorsioni-la-realitat Wed, 16 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/86/honorable-conseller-no-distorsioni-la-realitat
Una de les pedres angulars del finançament contemplat en l’Estatut és l’article 206, en el qual es parla dels recursos financers de què disposarà la Generalitat per a finançar els seus serveis i les seves competències. En aquest article també es diu que els recursos de la Generalitat seran, entre altres, els que es derivin dels seus ingressos tributaris, ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i solidaritat (els recursos que rebran les comunitats autònomes més pobres de les més riques, entre les quals es troba Catalunya). Per tant, en el nou model de finançament serà essencial la determinació d’aquests mecanismes d’anivellament i solidaritat (és a dir, quants diners recaptats a Catalunya aniran a parar, per exemple, a Extremadura o Andalusia). I l’article 206.3, en la seva darrera frase, conclou que els nivells d’anivellament i solidaritat seran fixats per l’Estat.

I això l’Estat, com bé sap el conseller, sempre ho ha fet en el CPFF (i el ministre Solbes ja ha afirmat que així es seguirà fent, tot i que no té una pressa excessiva, atès que fins el 2009 de nou model de finançament, com també ha dit el propi ministre, res de res), on Catalunya haurà de compartir taula amb l’Estat i la resta de comunitats de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra). En definitiva, no hi haurà bilateralitat. Per una vegada, sense que serveixi de precedent i amb tot el nostre pesar, el Col·lectiu 21 de gener està d’acord amb la resposta del líder del PP català al conseller d’Economia i Finances: “vulguin o no, diguin el que diguin, el nou sistema de finançament s’haurà de discutir en el CPFF, i no reconèixer-ho és una falsedat”. I això gràcies a l’esperpèntic títol VI de l’Estatut dedicat al finançament de la Generalitat. Per tant, Honorable conseller, no distorsioni la realitat i no confongui a la bona gent del país.

I per acabar, un consell a ERC: malgrat compartir el Govern de la Generalitat amb el conglomerat PSC-ICV-EUiA, no s’ha de caure en la trampa saducea de creure’s tot el que digui el conseller d’Economia i Finances en el tema del finançament. Cal recordar que una trampa saducea és una actuació que es promou per aconseguir que algú cometi o caigui en un error greu, és a dir, una manipulació o un parany. Per tant, molta atenció amb les trampes saducees del conseller, atès que el millor servei al país que pot fer ERC, des del Govern de la Generalitat i sobretot al Parlament espanyol, consisteix en pressionar per aconseguir un bon model de finançament i reduir l’escandalós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/49/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-ii-el-negocio-de-roberto-y-las-cabras https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/49/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-ii-el-negocio-de-roberto-y-las-cabras Thu, 03 May 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/49/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-ii-el-negocio-de-roberto-y-las-cabras
La informació contemplada en el projecte de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2007 indica que Catalunya disposarà aquest any, en aplicació del model de finançament vigent, de 17.596.8,6 milions d’euros provinents dels ingressos tributaris i de 3.547,7 milions d’euros dels pressupostos generals de l’Estat, dels quals, 2.688,6 provenen del fons de suficiència.

L’Estatut assenyala que Catalunya passarà a rebre el 50% de l’IRPF (actualment en rep el 33%) i de l’IVA (actualment el 35%) i el 58% dels impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i tabac (en l’actualitat el 40%). Per cert, cap referència en el text estatutari a l’impost de societats. En principi, això significa que l’any 2007 Catalunya disposaria (en l’hipotètic cas que s’apliqués aquest any, atès que el ministre Solbes ja ha advertit que fins el 2009, com a mínim, res de res) d’un total de 4.711,9 milions d’euros addicionals, el que significaria reduir el dèficit fiscal (situat segons el nostres càlculs, que explicarem properament en un nou article, en un 10,5% del PIB) en aproximadament 2,3 punts percentuals. No obstant, no queda clar que passarà amb els 3.547,7 milions d’euros que provenen dels pressupostos generales de l’Estat i, en especial, amb els 2.688,6 milions d’euros del fons de suficiència. La lògica del sistema podria implicar que junt a l’augment dels recursos tributaris es reduïssin en la mateixa xifra les transferències procedents dels pressupostos generals de l’Estat.

Suposem que el fons de suficiència fos igual a zero. En aquest cas, als 4.711,9 milions d’euros aconseguits amb l’augment dels ingressos tributaris caldria restar-hi els 2.688,6 milions d’euros del fons de suficiència, el que provocaria que l’increment de recursos de la Generalitat de Catalunya fos de 2.023,3 milions d’euros, fet que implicaria una reducció del dèficit fiscal tan sols en un 1% del PIB. Però la situació podria esdevenir fins i tot més perversa, atès que el fons de suficiència pot ser negatiu (com succeeix en l’actualitat amb Madrid i Balears). És a dir, en el cas que no augmentin els recursos del model per cobrir les necessitats de despesa, podria succeir que Catalunya en lloc de rebre diners del fons de suficiència tingués que aportar-n’hi, amb el que l’augment de recursos per a la Generalitat de Catalunya, després de tant temps de marejar la perdiu amb el nou Estatut, podria reduir-se en el límit, complint escrupolosament amb la lletra de l’Estatut, a exactament 0 euros, el que seria una broma extremadament cruel.

Aquesta darrera hipòtesi (un fons de suficiència negatiu per a Catalunya), malauradament pel futur del nostre país, no és en absolut forassenyada. I tot això gràcies al pacte del 21 de gener de 2006 entre Rodríguez Zapatero i Mas, que posteriorment fou recolzat amb entusiasme, no ho oblidem, pel conglomerat PSC-ICV-EUiA i per molts dels empresaris que es van reunir, com si fos un aquelarre, a l’IESE fa unes setmanes per reclamar la cessió (encara no ens ha quedat clar si sols de la gestió, de la capacitat per prendre decisions o de la propietat) de l’aeroport del Prat.

P.S.: Des del Col·lectiu 21 de gener volem expressar la nostra immensa satisfacció pel fet que el periodista de La Vanguardia Jordi Barbeta, en l’article publicat el 29 d’abril, expressi, en la línia que defensa el nostre col·lectiu, que “Sin embargo los nacionalistas (es refereix a CiU) también callan, no fueran a interpretarse sus palabras como una crítica al negocio de Roberto y las cabras que ‘en la perspectiva de hoy’ hizo Artur Mas en la Moncloa un 21 de enero...”. Que gran ets Barbeta, sembla que a tu també t’ha caigut la bena dels ulls!!!!]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/32/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-els-fets https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/32/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-els-fets Wed, 25 Apr 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/32/els-comptes-clars-que-no-ens-enganyin-i-els-fets
Una vegada determinada aquesta xifra es decideix com rebran les comunitats autònomes els diners. Els recursos dels quals disposen les comunitats autònomes en l’actualitat es poden agrupar en dos grans blocs: recursos tributaris i assignacions procedents dels pressupostos generals de l’Estat. Els recursos tributaris de les comunitats autònomes són els tributs cedits –totalment o parcial- per l’Estat: IRPF (33%), IVA (35%), impostos especials sobre alcohols, hidrocarburs i tabac (40%), i la totalitat de l’impost sobre el patrimoni, impost sobre successions i donacions, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tributs sobre el joc, impost especial sobre l’energia, impost especial sobre determinats mitjans de transport i impost sobre vendes minoristes de determinats hidrocarburs. D’altra banda, el fons de suficiència és la principal assignació que prové dels pressupostos generals de l’Estat i es calcula com la diferència entre la valoració de les necessitats de cada comunitat autònoma i els recursos obtinguts amb els ingressos tributaris i la resta de transferències dels pressupostos generals de l’Estat.

Per tant, el més important no és COM es rebran els diners (impostos o transferències de l’Estat), sinó QUANTS se’n rebran. La propera setmana explicarem com el nou Estatut de Catalunya, gràcies al vergonyant acord entre Rodríguez Zapatero i Mas, que dóna nom al nostre col·lectiu, es centra molt en el COM i, per desgràcia, poc i malament en el QUANT. En aquest escenari serà pràcticament impossible reduir l’esgarrifós dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol que, segons els nostres càlculs (que explicarem fil per randa en un proper article), l’any 2005 es va situar en 2.704 euros per habitant.]]> https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/16/estatut-i-financament https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/16/estatut-i-financament Thu, 19 Apr 2007 05:00:00 +0200 https://indirecte.larepublica.cat/21gener/blog/16/estatut-i-financament
Posteriorment, el projecte d’Estatut fou debatut al Parlament espanyol i, després del pacte del mes de gener de 2006 entre CiU i PSOE, el títol de finançament aprovat pel Parlament de Catalunya fou totalment modificat. L’Estatut aprovat finalment pel Parlament espanyol, i posteriorment votat per la ciutadania catalana, conté un títol de finançament que suposa una continuació del model de finançament vigent avui en dia.

El nou Estatut no suposa una millora en el finançament de Catalunya, atès que per aconseguir modificar el model de finançament vigent en l’actualitat serà necessari, com en el passat, posar-se d’acord amb l’Estat i amb la resta de comunitats autònomes de règim comú en el marc del Consejo de Política Fiscal y Financiera, amb unes regles de joc que, malgrat el què diguin alguns, són bàsicament les mateixes que abans d’aprovar l’Estatut. Per tant, el títol de l’Estatut dedicat al finançament és un veritable enganyabadocs i esdevé absolutament insuficient per garantir una millora del finançament de la Generalitat de Catalunya.]]>