30 d'abril de 2014 13:33 h
El diumenge 25 de mig se celebrrn les eleccions l Prlment Europeu- o tmbé nomendes, simplement, eleccions europees – . De fet, per dmunt del 25-M pln un grn núvol, un grn tempest nomend bstenció. No hi h dubte que l desfecció envers les institucions de Brussel•les, Estrsburg i Luxemburg (les tres seus del Prlment europeu) és significtiv . El Prlment Europeu, voltes definit despectivment com un cementiri d’elefnts, és un grn desconegut del grn públic continentl.
Llegir-ne més
3 de juny de 2011 09:35 h
L primver del 2011 (mesos de mrç, bril i mig), mb un tempertur mitjn de 14,9 grus i un nomli de +2,1 grus, h estt l cinquen més càlid dels drrers 100 nys, només superd, en quest ordre, per l dels nys 2007, 1997 i 2006, mb l primver més càlid l de l'ny 2001, mb un tempertur mitjn de 15,6 grus. Pluviomètricment, h estt plujos, gràcies sobretot l'igut del mes de mrç. En totl, s'hn recollit 307 mm, el que l converteix en l qurt primver més plujos dels drrers 100 nys, només superd per l dels nys 2002, 1984 i 1977.
Llegir-ne més
22 d'octubre de 2010 14:37 h
Durnt els drrers set dies no hi h cigut cp got, Brcelon. H estt un període eixut, precedit per un bon temporl que v deixr l ciutt més de 80 litres per metre qudrt reprtits en 5 dies consecutius de pluj. Si bé l setmn, típicment trdorenc, h estt molt sec i ssolelld, les tempertures (sobretot les nocturnes) hn estt forç bixes per l’èpoc de l’ny i per l que estàvem costumts durnt els drrers nys d’esclfment globl. Més concretment, quest setmn h estt 2 grus per sot de l mitjn, convertint-se ixí en l setmn mb un desvició negtiv més grn des de mig d’enguny.
Llegir-ne més
14 d'abril de 2010 05:00 h
Dies enrere vig tenir l’oportunitt de prlr d’identitt i globlitzció. En quell rticle dei que l globlitzció i l uniformitzció generls tenien com contrprtid l revloritzció d’llò que és singulr, únic i irrepetible, com r les cultures minoritàries com l nostr. Tmbé dei que ixò ens oferi ls ctlns un oportunitt mgnífic per reforçr l nostr identitt, sobretot si ens sbíem mntenir fidels l nostr mner de ser i de fer i no quèiem en el cosmopolitisme de sló que tn criticv el periodist Miquel dels Snts Oliver.
Llegir-ne més
