Jean Paul Marat
31 d'agost de 2015 15:34 h
Vuit cognoms cata…espanyols
Un de les ultimes ocurrències dels nostres benvolguts i estimts germns de l’l feixi...(un querell noto que s’prop) senst, h sigut centrr l’tenció de tothom en l “bsènci” de cognoms cstellns les llistes de Junts pel si. Que fríem sense quest bon gent! Sort que ells vetllen per les coses relment importnts, llò que preocup ls ciutdns del nostre pís. Si us plu, deixem-nos de ximpleries com l pobres, l justíci socil, l’educció, l cultur, l, l, l... Això són bjndes de rojos, progres, nZionlistes i de l conspirció judeo-mçònic.
Llegir-ne més
Cap comentari
Sílvia Martín
6 de maig de 2015 10:17 h
Mentides i subvencions
Aquest mes hn sortit publicdes les resolucions de les subvencions del Deprtment de Cultur de l Generlitt. Com es possible, que de només tres entitts presentdes l líni projecció interncionl envers l Cultur Populr i Trdicionl Ctln, cp hgi rebut l concessió de subvenció? Perquè es continuen obrint convoctòries si no hi h pressupost? És possible que els pressupostos d'un pís puguin ser improvists en tn sols uns dies? L Cultur viu un situció de com en quests últims nys. Nombroses empreses culturls com r promotores, orgnitzdores d'esdeveniments o productores d’espectcles, hn hgut de tncr o fer for gent.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
22 de gener de 2015 00:36 h
Lliçons pràctiques de construcció d’un món paral·lel
Dos exemples en poques hores d’un mteix estrtègi. L mentid per l mentid, mb l’objectiu de construir un imginri en benefici de l sev cus polític. De mític cl qulificr l’nècdot (que és, en relitt, ctegori) d’un crt recent d’un lector l diri comtl, que h estt objecte de bef les xrxes socils. L sign un tl Nin Agustin Snllehí (per mbientr-vos, poseu-hi veu nsl prtir d’quí) i port per títol “Bibliotecs sólo en ctlán”. “Denunci” l presènci mssiv, girebé únic, de l llengu ctln entre els llibres que es conserven l bibliotec municipl de Srrià-Snt Gervsi.
Llegir-ne més
Per a bons patricis
26 de juny de 2014 00:00 h
Papers segrestats a Salamanca (II): un Estat que es passa pel folre les seves lleis
El Ministerio de Cultur que dirigeix José Igncio Wert h nuncit que retornrà Ctluny menys de l meitt de l documentció ctln segrestd Slmnc d'ençà del 1939, qun fou confiscd prticulrs i entitts desfectes l nou règim. Es trct de documentció que encr romn pendent de lliurment nou nys després de l'provció de l Llei 21/2005, de 17 de novembre, de restitució l Generlitt de Ctluny dels documents confiscts mb motiu de l Guerr Civil custodits l’Arxiu Generl de l Guerr Civil Espnyol i de creció del Centre Documentl de l Memòri Històric (BOE, núm.
Llegir-ne més
Josep Maria Loste
4 de desembre de 2013 13:04 h
Un candidat excepcional
Em sembl excel•lent l decisió de nomenr Josep M. Terricbrs Nogueres com cndidt d'ERC les eleccions l Prlment europeu. És un person fble, mb un profund sentit de l justíci i de l responsbilitt socil. Josep M. Terricbrs és un filòsof de primer, que prl i escriu bé moltes llengües . Un personlitt mb esperit crític i, lhor, un grn ptriot ctlà. Bon coneixedor del vell continent i europeist convençut. Un prolífic escriptor d’rticles de prems i llibres, lguns d’ells molt pedgògics, com per exemple, un petit text de l’ny 2004 : “Pensem-hi un minut”, en que expos unes, molt reeixides, reflexions sobre polític i cultur d’un form lúcid, irònic i sorprenents.
Llegir-ne més
Daniel Torras
13 de maig de 2013 13:31 h
Mediàtics - No mediàtics
El Gremi de Llibreters es v veure forçt rectificr, l voltnt de Snt Jordi, i emetre un nov llist dels llibres més venuts que no inclogués l distinció entre utors mediàtics o no. Aquest és un líni fin i no sé si molt clr. Avui en di, qusi tot es gest ls mitjns. Els utors literris, tmbé. Si bé relcionem quest djectiu mb un pobre qulitt literàri, recordnt l’oposició entre TV i litertur de Postmn, no té perquè ser ixí, forçosment, i podríem plntejr l disjuntiv en bse les intencions i l’ofici de l’utor: quells que escriuen com ofici principl i quells que, sent hbituls dels mitjns de comunicció, més més, escriuen.
Llegir-ne més
Jordi Planas
15 d'abril de 2013 00:00 h
Esportistes, llegendes... i catalans!
El Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Dr. Melcior Colet, de Brcelon, v collir l setmn pssd l presentció del llibre Més enllà de l’èxit. Retrts personls de 12 figures de l’esport ctlà, de l’editoril Deu i Onze Edicions. L’obr, escrit pels periodistes Àlex Ocho i Lluís Crles Pérez, retrt dotze esportistes ctlns que hn excel∙lit i hn mrct un èpoc en l sev especilitt. Llegendes conegudes per les seves gestes, però bstnt desconegudes en el seu vessnt més personl, que sens dubte són un mostr molt representtiv del bon nivell de l’esport ctlà.
Llegir-ne més
Toni Marin Vila
13 de setembre de 2012 16:31 h
Pagesiaficció
L pgesificció és un concepte, un mner d'entendre l vid, un gènere d'expressió rtístic, udiovisul, escrit, orlment trnsmès, cntt i/o musict, representt tetrl, rdio fònicment, "podcstejdment". És l'expressió lúdic, culturl i, en generl, de relció entre persones que senten un pler i confort especils mb les mtèries que neixen i s'inspiren en l'entorn rurl, de poble, de pgès, en tots els seus àmbits. L pgesificció pretén l recuperció de l'essènci, els usos i costums, els referents no urbns del pís, de Ctluny.
Llegir-ne més
Daniel Torras
13 de setembre de 2012 15:10 h
Español (amb 'ñ') per la independència
L btll h començt. Btll dilèctic, és clr. Però en el moment en què el president Ms h prlt mínimment clr —“Ctluñ necessit un Estt propi”— l’llu de comentris insultnts i de rguments i contrrguments per desprestigir l Independènci ctln j s’hn fet notr en els mitjns més cvernícoles (j ens entenem). Hi hurà vàries línies d’tc: por, economi, insolidritt, emocions... Un de les que j s’h presentt i mb forç és l xenòfob, l que firm que voler l independènci de Ctluny és voler expulsr quells que es senten espñols, mb ‘ñ’ i orgull, l Principt.
Llegir-ne més
Oriol Junqueras
25 de maig de 2011 08:00 h
Identitat col·lectiva
Us fig mns l'rticle pregut l número 1404 del setmnri El Temps del 10 de mig de 2011 En sentit mtemàtic, identitt vol dir igultt. Un identitt col·lectiv, doncs, es fonment en l’existènci d’uns elements comprtits que fn que un grup de persones se sentin iguls entre elles: cultur, llengu, religió, polític, economi, històri... A Europ, enmig d’quest joc d’identitts encreudes, lguns d’quests elements hn predomint per sobre d’ltres. I, sovint, l pertinenç un Estt, com conseqüènci d’un guerr o d’un linç mtrimonil, s’h impost elements identitris, com l llengu, l cultur o l religió.
Llegir-ne més
Veure llistat de blogs
<
ELS MÉS 
1
<
<
ARXIU
<
<
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Coses de la llengua 31.08.2018
- El llibreter saltenc Guillem Terribas rebrà el Premi Trajectòria de La Setmana del Llibre 31.08.2018
- Barcelona serà la ciutat convidada d’honor a la Feria del Libro 2019 de Buenos Aires 29.08.2018
- ‘Els homes’, d’Angelika Schrobsdorff es publica en català incorporant els capítols fins ara censurats 29.08.2018
- [Novetat] REVISTA DE CATALUNYA, 302 21.08.2018
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs