10 de novembre de 2016 18:47 h
L victòri de Trump pos de mnifest, un vegd més, que l demoscòpi no és un ciènci exct. L victòri de Trump es bs, en grn prt, en l mnc de control, per prt dels governs democràtics, d 'un globlitzció molt mlgirbd que h deixt molt gent de clsse mitjn i mitjn bix completment bndejd i convertid en pàries. Aquest globlitzció ccelerd que v tenir el seu inici en els nys 80 del segle psst -mb Ronld Regn i Mrgret Thtcher- l 'ny 2016 h tingut els seus efectes devstdors i pràctics en l victòri de Donld Trump.
Llegir-ne més
5 d'agost de 2015 00:00 h
Com que “L Nostr” està forç vorrid, l’hor de l’esmorzr, de vcnces, dedico un eston posr quest cnl espnyol. Sern només cinc minuts, perquè es f difícil guntr-ne més. Temps més que suficient per reforçr l ide que estn ben bojos quests espnyols. És el di després de l convoctòri electorl ctln per l 27-S. En pitjr el botó d’Anten 3, com no, hi preix Inés Arrimds. A les xrxes, llegeixo que, des de l sev elecció com presidencible, les teles espnyoles li hn dedict més temps que Ms i Junquers junts en cinc nys de procés.
Llegir-ne més
14 de maig de 2015 00:00 h
A l fein, un compny m’explic un escen d’utobús d’un grup de jubilts: el que port l veu cntnt mnifest el seu prer que cl votr Ciuddnos, després d’hver sentit l’enèssim compreixenç-crt ls reis d’Albert River l Sext per explicr que pujrà no sé qunt les pensions. Tngibles. Molts electors es decnten per propostes tngibles. Nosltres hem embrrnct en el terreny dels grns principis (ep, que cl defensr-los, i tnt!) i no cbem d’rribr trepitjr el terr, enfngr-nos. A ser tn vius (o demgogs, si voleu veure-ho de l’ltre cntó) com ells.
Llegir-ne més
7 de maig de 2015 20:51 h
En els drrers temps es prl molt de l bixd de l’tur, i en conseqüènci, que s’h cbt l crisi. Això no és cert, perquè potser si que h bixt un mic l’tur, però l pobres v creixent. En quests moments, ciutdns que tenen fein (molts temps prcil) necessiten judes per rribr finl de mes. De fet, el que qued clr és que estem ptint un utèntic cronificció de l pobres. En quest specte, mlgrt que els jerrques del govern espnyol firmin que l crisi s’h cbt, existeixen unes ddes tossudes que diuen el contrri.
Llegir-ne més
7 de juliol de 2014 00:00 h
L nov pltform dependentist ctln h llnçt quests dies un cmpny per explicr com Espny ens jud trvés del Fons de Liquidció (vull dir, Liquiditt) Autonòmic (FLA). Les xifres clres: dels més de 22.000 MEUR del totl del fons en l'ny 2013, l Hisend espnyol h cedit l Generlitt de Ctluny més de 10.050. Espectculr generositt. De llgrimet. A l vist d'un exposició mtemàtic tn convincent i profund, nuncio l mev voluntt d'judr econòmicment Societt Civil Ctln exctment de l mteix mner. Molt desinteressdment.
Llegir-ne més
19 de maig de 2014 00:00 h
Del cs del crim de Lleó m'h sorprès l'dmirble cpcitt del Prtido Populr per esmunyir-se sempre bse de tàctiques de distrcció. I és que, se'n poden extreure mss lliçons que no deixen en bon lloc l clsse dirigent (polític i econòmic) i els seus vlors dominnts. El ministre Fernández Díz h optt per encetr un utèntic crod contr els frikis twitter, que res té veure mb l solució de les veritbles xcres que hn portt un cs tn luctuós. Nturlment, estem prlnt de gent que h portt l'extrem el seu odi, mb un conduct veritblement ptològic, però, tot i ixò, lgunes conclusions generls em sembl que en podríem treure o, si més no, debtre.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2013 23:02 h
L totpoderos Angel Merkel, que després dels contundents comicis d'quest diumenge repetirà com cnceller lemny, té tot l Unió Europe pendent dels resultts electorls. L sev influènci l rest d'estts s'increment com més dèbil és l'economi del pís. I un dels estts més cstigts per l crisi és Espny, que h seguit les directrius d'usteritt de Merkel, independentment del color de l'executiu. L cnceller, compnyd de l Comissió Europe, el Bnc Centrl Europeu i el Fons Monetri Interncionl, tutelen Mdrid mb lup sobretot en el terreny econòmic.
Llegir-ne més
26 d'agost de 2013 10:17 h
Si bixen els slris l poblció perd poder dquisitiu i, en conseqüènci, cu el consum, fet que provoc el tncment d’empreses i l pujd de l’tur. Disculpeu l’obviett però quest fórmul, que sembl cure pel seu propi pes, i que des del principi de l crisi vn procurr defugir els nord-mericns, és l grn post de l’FMI i l CEOE per, segons diuen, ser més competitius. Ar bé, quin és el preu pgr per ser més competitius nivell slril del que j som? Convertir els rics en més rics, eliminr l clsse mitjn i engrossir l poblció mb pocs recursos, de form que un di et despertes en un societt polritzd, mb qutre mgnts i un poble empobrit, que no consumeix perquè no pot i tnt ofegt que, di sí di tmbé, hs de treure l polici ls crrers per procurr l’ordre.
Llegir-ne més
2 de juny de 2013 11:59 h
El pitjor feixisme de tots és el feixisme automobilístic .Un país sense un transport públic adient és un país mort . Si ara, tal com proposa el Banc d'Espanya, hem de tenir uns salaris com a l'Àfrica negra, molts treballadors tindran un problema greu. No podran pagar el transport públic per anar a la feina i tornar a casa . Potser no podran tenir ni casa, ni menjar. Aquesta és la sortida de la crisi ?
Llegir-ne més
10 d'abril de 2013 12:38 h
… en nombre de persones l’tur! S’hn presentt les drreres ddes d’tur l Unió Europe que j h supert l brrer dels 19 milions de persones l’tur. Si bé f poc menys d’un mes es v expressr , des de l comissió europe, que l lluit contr l’tur er prioritàri s’evidenci que les polítiques de continuïtt i ustericidi que s’pliquen no porten l millor del merct lborl i de l’economi de l Unió. Després de l confus mniobr Xipre i de l sentènci del Tribunl Constitucionl de Portugl, començ ser visible que el rumb de polítiques unitàries en l’àmbit econòmic i, en tot cs, centrlitzdes no port un millor ls estts, ni tn sols ls predominnts que mrquen l líni seguir per tot l UE.
Llegir-ne més
